1.1 La qüestió Rabassaire

1.1 La qüestió Rabassaire                                                             

Durant l’època del lent ressorgiment econòmic de Catalunya, als segles XVIII i XIX, a les comarques on predominaven els conreus de la vinya, de l’olivera i de l’ametller no existia el contracte de parceria tal com el coneixem avui. S’aplicava únicament al conreu dels cereals i tenia una duració més dilatada que l’actual. Per a la vinya existia un  tipus de contracte, el de “rabassa morta”, que es pot considerar alhora com un cens emfitèutic temporal i com una parceria de duració llarga i indefinida.

Els rabassaires conreaven trossos de terra a rabassa morta -la rabassa és la part de la soca coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels- i el contracte emfitèutic anomenat “a rabassa morta” definia la concessió d’una terra plantada de vinya, que durava mentre vivien els primers ceps.

Al llarg del segle XVIII es va desenvolupar el conreu de la vinya d’una manera notable sota l’estímul de l’augment del consum degut a l’augment de població i a l’exportació  creixent de vins i aiguardents a Amèrica i al Nord d’Europa. Aleshores consideraven rendible la vella pràctica dels colgats i capficats que durant els segles anteriors havien estat poc utilitzats pel fet que reclamaven més adobs i exigien major nombre de feines. D’aquesta manera s’anava renovant la vinya a mesura que es morien els ceps i el pagès treballador no deixava mai que es morissin les dues terceres parts del total, ja que aleshores s’hauria pogut donar per caducat l’establiment o emfiteusi.

El Codi Civil de 1889 sancionà definitivament la durada fixa d’aquest contracte i l’antic rabasser perdia la condició jurídica de tal –més avantatjosa que la de parcer o arrendatari- i quedava més desvalgut davant la resistència del propietari a l’abonament de les millores, i més inermes davant les possibilitats de desnonament.

A part del termini fix, altres elements van desfigurant la rabassa morta durant la segona meitat del segle XIX. Per exemple, la no formalització del contracte en escriptura pública fa impossible la inscripció dels drets del rabasser al Registre de la Propietat o bé passant davant notari contractes de plantació de vinya però no amb les formalitats de rabassa morta sinó com a arrendament a parts de fruits, parceria o encàrrec de conreu.

Hi ha parcers i arrendataris que també són petits propietaris. Teòricament la part del fruit que rep el propietari és proporcional a la seva aportació a les despeses del conreu. En el cas de la vinya, si el propietari dóna al parcer la meitat del sulfat, el sofre i els adobs i, a més, ha plantat els ceps i els ha empeltats; els fruits es divideixen en dues parts iguals i aleshores el parcer és anomenat mitger. Aquest tipus de contracte sol tenir la duració d’un any i és tàcitament prorrogable sense limitació, a voluntat de l’amo.

Municipi i construcció de l’Estat espanyol de la Restauració Volum II : Actes de l’Ajuntament d e Belianes de 1891 a 1923

1.   Introducció

La característica fonamental de la legislació local sorgida de la Restauració va ser el centralisme. Precisament i referint-se als intents de reforma llegim a l’exposició de Motius de “El Estatuto Municipal de 1924” de José Calvo Sotelo: “Durante los cuarenta y siete años de vida que cuenta la Ley de 2 de octubre de 1877, se ha intentado su reforma, siempre infructuosamente, veintidós veces”[i].

Amb Francisco Silvela com a ministre de Governació (1891), una Reial Ordre disposava la preparació d’un informe sobre la reforma local espanyola. Els treballs van anar a càrrec del Subsecretari del Departament, Sr. Sánchez de Toca, que va elaborar dos projectes: la Llei de Govern i Administració Local i les Bases per a la Reforma de la Llei Municipal. És l’ intent més rigorós de tots els intents reformadors del Règim Local fins als projectes de Maura del segle següent.

El projecte contenia ferms propòsits descentralitzadors: institucionalitzava l’espai regional amb el qual tractava de donar resposta al problema que ja en aquell moment havia adquirit importància a Catalunya i al País Basc. Les demandes de reconeixement regional plantejaven un problema a l’organització del sistema local espanyol sorgit de les lleis de la Restauració ja que la Constitució no preveia altres nivells territorials que la província i el municipi, marc legal de difícil superació si no es procedia a una reforma del seu contingut per a la qual cosa no existia el consens necessari entre els dos grans partits.

Les “Bases para la reforma municipal” s’inspiraven en aquests dos principis:

·         Que les facultats administratives atorgades als Ajuntaments han de ser proporcionades a la capacitat que respectivament acrediten per a administrar-les  ordenadament.

·         Que l’organització de les grans ciutats no pot ser la mateixa que la dels petits municipis.

L’enfrontament entre Silvela i Romero Robledo va ser la causa de la definitiva opció de Cánovas pel segon i, conseqüentment, de la dimissió de Silvela.

Les propostes de Maura del 1903 i 1907, sobretot en la segona ocasió quan l’acord polític va unir tots els polítics de l’arc parlamentari, des dels carlistes a la Lliga passant pels republicans, liberals i conservadors –després del Manifest de Solidaritat Catalana de 1906-, discutit durant dos anys amb una allau d’esmenes i discursos, aconseguí consensos generals per a certes trajectòries, que pocs anys després recollia quasi textualment el redactat per Canalejas, i més endavant, en 1910, mereixia sanció plena de les diverses forces polítiques representades en la Comissió extraparlamentària que va reunir el gabinet presidit pel Comte de Romanones. L’ Estatuto Municipal (1924) contenia gran part de les innovacions que l’estudi previ d’aquestes iniciatives hi havia aportat.

Afirmava l’ Estatuto Municipal la plena personalitat de les entitats municipals, i conseqüentment la seva capacitat jurídica integral en tots els ordres del dret i la vida, deixant sense vigor les lleis desamortitzadores que ja estaven en suspens per anteriors disposicions.

Pel que fa a la Hisenda Municipal, que descansava del tot en els recàrrecs sobre l’ Impost de Consums del qual obtenia la major part dels seus recursos, les línies de la reforma van trobar expressió en el projecte de llei que regulava els tributs municipals de 7 de novembre de 1910, presentat a les Corts pel gabinet Canalejas. La supressió de l’ Impost de Consums va fer més urgent la reforma. Mitjançant la cessió als Ajuntaments d’una part important de la tributació real del producte va aplanar la relació de la Hisenda Municipal amb la Hisenda General. Per iniciativa del Govern o bé a petició dels Ajuntaments, gran part de les disposicions del projecte es van anar aplicant en els Municipis, fins i tot en els d’alguna província foral.

El projecte de llei que regulava els tributs municipals va ser incorporat per l’ Estatuto (1924) . Havia de servir per a convertir en estat legal, ferm i definitiu, el purament precari en què es trobava la vida municipal, de del punt de vista econòmic. Es facilitava la tributació dels drets i taxes municipals en els rendiments nets de les Empreses que aprofitessin per als seus negocis el sòl, subsòl o vol del terme municipal.

L’arbitri sobre l’ Increment del Valor dels terrenys situats dins el terme municipal s’incorporava també a l’ Estatut Municipal reduint les quotes a límits de gran prudència.

S’establia també a l’ Estatuto la manera de declarar mal conreat un terreny i aprofitar fiscalment aquesta deficiència.

L’arbitri de lloguer es transforma, de fet, en una taxa de residència.

El Repartiment General d’utilitats, com a mitjà per a salvar el dèficit dels pressupostos municipals, es trobava regulat en el Decret Llei d’onze de setembre de 1918 de forma que s’estimava insuperable. Autoritzava una modalitat restringida que en els grups rurals modestos permetia arribar al mateix fi amb menys esforç tècnic.

Faltava encara en el sistema tributari general l’element que individualitzés els gravàmens de manera suficient la qual cosa obligava al Repartiment General a suportar una càrrega que, en justícia, no seria desitjable.

El Crèdit Municipal i els Pressupostos Extraordinaris eren regulats autoritzant l’emissió de lletres de canvi i pagarés i estableix les normes bàsiques a què, en tot cas, haurà d’ajustar-se l’emissió de préstecs per tal d’evitar que tinguin per finalitat saldar el dèficit d’una gestió desordenada.

En el debat de 1907, a iniciativa dels diputats de la Lliga, encapçalats per Cambó, va prendre estat parlamentari la figura de les mancomunitats provincials.

L’opinió majoritària del catalanisme la representa la Lliga Regionalista que controlava l’Administració Local i Provincial de Catalunya i que va aprofitar el que en aquell moment els podia oferir el poder central pressionat pels temors a un possible separatisme. Els representants de les quatre Diputacions catalanes, a partir del juliol de 1911, redactaren les Bases de la Mancomunitat de Catalunya, lliurades pel President de la Diputació de Barcelona Prat de la Riba al Consell de Ministres Canalejas.

Canalejas havia tingut en compte les aportacions del Projecte Maura de 1907-1909 però el 1911 les dificultats sorgiren en el seu propi partit, precisament per la tradició centralista que el caracteritzava. La intervenció de Niceto Alcalá-Zamora fou un minuciós i detallat atac al projecte, al qual va qualificar de regressió històrica. Va criticar la falta de precisió dels límits jurídics i polítics de la Mancomunitat, les deficients condicions tècniques del projecte, els aspectes financers i la qüestió de les Delegacions.

Abans de passar pel Senat es va produir l’assassinat del President Canalejas quedant el projecte bloquejat malgrat els intents de Romanones que el succeí en la presidència del Govern.

El nou President del Govern i líder del Partit Conservador Eduardo Dato pensà que havia de recórrer a la reforma del Règim Local mitjançant una norma d’urgència amb el Reial Decret de 18 de desembre de 1913 que diu el següent en el seu Article Primer: “Las provincias de Barcelona, Gerona, Lérida y Tarragona, acogiéndose al Real Decreto de 18 de Diciembre de 1913, se unen indefinidamente para constituir la Mancomunidad Catalana, que se regirá por las disposiciones del presente Estatuto y los acuerdos que tomen la Asamblea y el Consejo dentro de sus atribuciones”. Al segon Article es concreten els traspassos de competències: construcció i conservació de carreteres; conservació de camins veïnals; hospitalització de dements pobres; concessió, construcció i explotació de ferrocarrils, etc...

Com diu Conxita Mir i Curcó al pròleg de l’obra de Joaquim Capdevila i Capdevila[ii]: la construcció de la societat liberal en els anys que transcorren entre la crisi colonial de 1898 i la Dictadura de Primo de Rivera és un moment crucial en la història del país, durant el qual el naixent catalanisme polític, esperonat arran de la crisi econòmica que suposa la pèrdua del mercat colonial, cerca de trobar un nou encaix de Catalunya dins

---

[i] “Historia de la Legislación de Régimen Local”, Enrique Orduña Rebollo

[ii] Capdevila i Capdevila, Joaquim: “Tàrrega (1898-1923): societat, política i imaginari”

Notes al final

[1] BOP número 32 del 12-02-1885:

La Comisión acordó ordenar al Sr. Ayudante de Caminos vecinales que proceda a efectuar el replanteo de la carretera provincial de Bellpuig al Tallat sección de Belianes.

Sesión de 7 de Agosto de 1884. Sres. Boca, Escriba, Llinàs y Morera.

[1] BOP número 120 del 05-06-1885                                                                                           

D. Ramón Oliveres y Arán, Comisionado Ejecutor de Apremios de Belianes.

“Hago saber: Que en providencia del día de la fecha, se ha acordado por el Sr. Alcalde de esta localidad,  proceder a la venta de los bienes inmuebles embargados a los sujetos que después se dirán, contra quienes me hallo procediendo como primeros contribuyentes por descubiertos del pago de la Contribución Territorial y Sal correspondiente a los años 1881-82,1882-83 y 1883-84, y en su virtud tendrá lugar el primer remate en el local de la Casa Consistorial de esta población el día 25 de Junio hora de las ocho de su mañana; cuyos bienes, con la valoración que se les ha dado, son los que al pié de este edicto se expresan.

Lo que se anuncia al público para conocimiento de los que gusten interesarse ó bien de los

deudores, los cuales podrán satisfacer sus cuotas y costas antes de dicho acto si quieren evitar la venta; advirtiendo que en el remate servirá de tipo el valor de la tasación admitiendo las posturas que cubran las dos terceras partes del referido tipo advirtiendo que el rematante tendrá obligación de pagar en el acto del remate todo su importe.”

Belianes á 30 de Mayo de 1885:

El Comisionado, Ejecutor, Ramón Oliveres.

Visto Bueno: El Alcalde, José Calafell.

Núm. 10.

Francisco Amorós Mata, una casa en la, calle Mayor núm. 5, que linda saliendo por la derecha con Juan Marimon, por la izquierda con casa de la Rectoría y por detrás con Viuda de Antonio Culleré, tasada en 3000 pesetas.

Núm. 16.

Rdo. José Amorós Trullols, una pieza de tierra en la partida Rabasses, campa y viña de extensión 4 jornales 6 porcas que linda por N. Francisco Culleré, por E. José Pastó, por S. con el río Corb y por O. José Fabregat, tasada en 2766'66 pesetas.

Núm. 21.

Viuda José Balcells Torrelles, una casa con su corral, calle de la Iglesia núm. 3, que linda saliendo por la derecha con Cayetano Puig, por lo izquierda con Viuda de Jaime Catalá y por detrás con la misma, tasada en 2200 pesetas. Otra pieza de tierra partida Alzinar, plantada de olivas, de extensión cuatro porcas, que linda por N. con María Gassó, por E. herederos de Dalmases, por S con Lorenzo Balcells y por O. con José Serret, tasada en 106'66 pesetas. Otra pieza de tierra con su era de pan trillar, en la partida de Cansa bous, de extensión 5 porcas, que linda por N. con el camino, por E con Andrés Puig, por S. con Senén Florensa y por O. un camino, tasada en 533'33 pesetas.

Núm. 26.

Jaime Balcells Reñé, una pieza de tierra, partida del Planot, campa, de extensión 2 Jornales

3 porcas, que linda por O. con D. José de Luria, por M. con un camino, por P. con Antonio Duch y por N. con un camino, tasada en 1066’66 pesetas. Otra pieza de tierra partida de la     Fita, campa y viña, de extensión un jornal 11 porcas, que linda por O. con Francisco Tous, por M. camino, por P. con Pedro Trullols y N. camino de Torregrosa, tasada en 1066'66.pesetas.

Núm. 39.

Viuda Pablo Bosch Porta, una pieza de tierra en la partida Eixaders, campa de extensión 6 jornales 10 porcas, que linda por N. con camino de Vilanova, por E. con el camino, por S. Francisco Reig  y por O. con viuda de Pedro Not, tasada en 3833’33 pesetas.

Núm. 70.

Viuda Manuel Culleré Batalla, una pieza de tierra en la partida de Montplà, plantada de olivos, de extensión 10 jornales, que linda por N. con José Miquel, por E. con Rafael Escriba, por S. término de Arbeca, y por O. con Jaime Catalá, tasada en 2500 pesetas.

Núm. 74.

Viuda de Antonio Culleré Jové, una casa y corral sita en la calle Mayor, núm. 1, que linda saliendo por la derecha con la calle de la Iglesia, por la izquierda con Viuda de Juan Marimon y por detrás con la calle de la Iglesia, tasada en 3800 pesetas.

Núm. 115.

Manuel Fontova Farré, una pieza de tierra, partida del Pedruell, plantada de viña y olivos de extensión, 6 jornales 9, porcas, que linda por N. camino de .Torregrossa por E. José Mata por S. carrerada y por O. con Senén Florensa, tasada en 8400 pesetas.

Núm. 123.

José Gavarró Martí, una pieza de tierra en la partida de Cansa-bous, campa y olivos, de extensión un jornal 6 porcas, que linda por N. con Tomás Escribá, por E. Andrés Puig, por S. con José Serret y por O. con José Folguera, tasada en 433’33 pesetas

.

Núm. 157.

José Mata Culleré, una pieza de tierra, partida del Planot, campa., de extensión 2 jornales 7 porcas, que linda por N. con camino, por E. José Trullols, por S. con camino y por O. con Pedro Trullols, tasada en 1200 pesetas. Otra- pieza do tierra partida de las Eras, plantada de olivas, de extensión 11 porcas, que linda por N. con Pedro Mata; por E. con José Queixal, por S. Francisco Vidal y por O. con Jaime Culleré, tasada en 500 pesetas.

Núm. 173.

Tomás Morera Sanfeliu, una casa en la calle de. Reus núm. 5, que linda saliendo por la derecha con Francisco Morera, por la izquierda con Vicente Claramunt y por detrás con Francisco Culleré, tasada en 575 pesetas.

Núm. 182.

José Pastó Canela, una pieza de tierra partida dels Diumenges,campa y olivos, de extensión 2 jornales 3 porcas, que linda por N. José Amorós, por E con el río, por S. con Juan Salvadó y por O. con un camino, tasada en 1300 pesetas.

Núm. 187.

Herederos de Antonio Pijoan, una pieza de tierra en la partida dels Eixaders, campa, de extensión  4 jornales 3 porcas, que linda por E. Manuel Culleré, por S. con Pablo Bosch, por O. con Francisco Farrera y por N. con el camino, tasada en 2266’66 pesetas

Núm. 189.

Cayetano Puig Boladeres, una pieza de tierra en la partida de la Plana, plantada de viña i olivos, de extensión 11 jornales 7 porcas, que linda , por  N. con el camino, por E. con Jaime Piqué, por  S. con un camino y por O. con José Calafell Serret, tasada en 3633’33 pesetas.

Núm. 211.

José Rivelles Benet, una pieza de tierra en la partida de la Fita, campa y olivos, de extensión

5 jornales 6 porcas, que linda por N. con la sierra, por E. José Tomás, por S. con término de Arbeca y por O. con Francisco Tristany, tasada en 1900 pesetas.

Núm. 215.

María Roig Baltasara, una pieza de tierra, partida Eixaders, campa, de extensión 4 jornales, que linda por N. con  el camino, por E. con tierras  de Asurado, por S. con un comino y por O. con la acequia, tasada en 433'33 pesetas.

Núm. 244.

José Segura Malet, una pieza de tierra en la partida del Pedruell, campo, viña y olivos, de extensión 2 jornales 6 porcas, que linda por N. con viuda de José Mata, por E. con Jaime Culleré, por S. con Lorenzo Marimón y por O. con Francisco Folguera, tasada en 833’33 pesetas.

Núm. 283.

Francisco Vidal Coll, una pieza de tierra, partida la Plana, plantada de viña y olivos, de extensión 6 jornales, que linda por N. con el camino, por E. con Francisco Lloreto, por  S. con  José Moyá y por O. con D Cayetano Puig, tasada en 2750 pesetas.

Núm. 302.

María Guasch Esqué de Arbeca, una pieza de tierra, partida de la Plana, campa y viña, de extensión un jornal 6 porcas, que linda por Oriente con José Escribá, por Mediodía con José Carbonell, por Poniente José Catalá y por Norte con el camino, tasada en 600pesetas.

Núm. 269.

José Trullols Biosca, una pieza de tierra, partida del Pedruell, campa, de extensión 6 jornales

9 porcas, que linda por N. camino, por E. José Duch, por S. término de Arbeca y por O. Manuel Culleré y otros, tasada en 1100 pesetas.

Otra, pieza de tierra, partida Marinova, plantada de viña, de extensión un jornal 4 porcas, que linda por N. camino, por E. herederas Salvador Altisent, por S. camino y por O. con Manuel Morera, tasada en 400 pesetas.

Otra pieza de tierra, partida la Fita, campa, de extensión 2 jornales, que linda por N. herederos de José Culleré, por E. Antonio Massot, por S. camino y por O. con Cayetano Puig, tasada en 533’33 pesetas.

Otra pieza de tierra, partida del Colomer, plantada de olivos, de extensión 6 porcas, que linda por N. E. y S. con José Mata por  0. con Francisco Tristany,  tasada en 200 pesetas.

Otra, una casa, calle de la Iglesia número 7, que linda saliendo por la derecha con la Plaza, por la izquierda con José Catalá y por detrás con viuda de Juan Pastó, tasada en 4000 pesetas.

Dado en Belianes á, 30 de Mayo de 1885.

El Comisionado, Ramón 0liveres.

Visto Bueno: El Alcalde, José Calafell.