dijous, 28 de juliol del 2011

Documents de 1870 a 1872

Document 1. Acta 20-02-1870: Renovació de la Junta de Verificació del Repartiment veïnal
"En el pueblo de Belianes á los veinte días del mes de Febrero de mil ochocientos setenta /.../ el objeto de la sesión era nombrar, para la renovación de la Junta de Verificación, otros individuos y cesar los que actualmente están. Se ha nombrado Presidente Don Antonio Fontova, vocales: el Reverendo Don Magín Escalé, Don José Salla, Don Jaime Catalá y Don José Bordas /.../"

L'Alcalde regent, Antoni Fontova i Juní
El Secretari, Salvador Salla

Document 2. Acta 13-03-1870: Descoberts amb els empleats de la Municipalitat
"En el pueblo de Belianes á los trece días del mes de Marzo de mil ochocientos setenta /.../ manifestó á cuantos se hallaban presentes que el objeto de la sesión era que teniendo que cubrir los descubiertos de los empleados de la municipalidad es preciso que se active el cobro de los morosos para satisfacer cuanto se está adeudando por todos conceptos, así se acuerda por unanimidad /.../"

L'Alcalde regent, Antoni Fontova i Juní
El Secretari, Salvador Salla

Document 3. Acta 10-04-1870: Reclamació del Repartiment de 1869
"En el pueblo de Belianes á los diez días del mes de Abril de mil ochocientos setenta /.../ manifestó á cuantos de hallaban presentes que el objeto de la sesión era que hallándose el Repartimiento del año pasado en poder del Agente de este pueblo , que se halla en la Ciudad de lérida, no es posible poderlo presentar como se pide /.../"

L'Alcalde regent, Antoni Fontova i Juní
El Secretari, Salvador Salla

Document 4. Acta 08-05-1870: Elaboració del Repartiment Veïnal
"En el pueblo de Belianes á los ocho días del mes de Mayo de mil ochocientos setenta /.../ manifestó que el objeto de la sesión era hacer el repartimiento vecinal de la riqueza de cada vecino, se nombrase á dicho objeto una Comisión para recoger dichos datos, se nombran dos Concejales y dos propietarios /.../"

L'Alcalde regent, Antoni Fontova i Juní
El Secretari, Salvador Salla

Document 5. Acta 15-05-1870: Deute amb Hisenda per la Contribució Industrial
"En el pueblo de Belianes á los quice días del mes de Mayo de mil ochocientos setenta /.../ manifestó á cuantos se hallaban presentes que el objeto de la sesión era que, teniendo aún que satisfacer á la Hacienda Pública por la Contribución industrial, sean llamados los vecinos morosos que si dentro de tres días no han satisfecho lo que están adeudando por dicho concepto serán apremiados según previene la Ley /.../"

L'Alcalde regent, Antoni Fontova i Juní
El Secretari, Salvador Salla

Document 6. Acta 26-06-1870: Arrendament dels fems del corral del bestiar
"En el pueblo de Belianes á los veinte y seis días del mes de Junio de mil ochocientos setenta /.../ manifestó que el objeto de la sesión era que teniendo que arrendarse el estiércol del corral del ganado por haber concluido el prefijado por la subasta verificada en el semestre anterior, han convenido que se arriende á las tres de esta tarde /.../"
L' Alcalde regent, Antoni Fontova i Juní
El Secretari, Salvador Salla

Document 7. Acta 16-10-1870: No es poden pagar els sous dels empleats
"En el pueblo de Belianes á los diez y seis días del mes de Octubre de mil ochocientos setenta /.../ el objeto de la sesión era hacer presente á cuantos se hallasen reunidos que no habiendo reunido todo el Cupo de la Contribución no ha sido posible pagar todas las atenciones á los empleados, se acuerda que se apremien los morosos y que se paguen los empleados /.../"

L'Alcalde regent, Antoni Fontova i Juní
El Secretari, Salvador Salla

Document 8. Acta 10-06-1871: Nomenament del Comissionat per a Constrenyiments
"En el pueblo de Belianes á diez de Junio de mil ochocientos setenta y uno /.../ bajo la presidencia de Don Antonio Fontova Juní Regente de la Vara por ausencia del Senyor Presidente Don Cayetano Puig Segarra y habiéndose aprobado el Acta de la anterior, ha manifestado que siendo muchos los morosos que de este Distrito Municipal se hallan en descubierto de las Cuotas de Contribución Personal, Territorial, Ganadería, Industria y otras que de Ley puedan corresponder, había necesidad de nombrar un Comisionado de Apremios y Ejecutor para, por la via de instrucción, hacer efectivas las cantidades de los morosos /.../ por unanimidad de todos los Senyores concurrentes se acuerda que lo desempeñe Don Salvador Felip, vecino de la Ciudad de Lérida /.../"

L' Alcalde regent, Antoni Fontova i Juní
El Secretari, Salvador Salla

Document 9. Acta 18-07-1871: Destitució del Secretari Sr. Salla i nomenament del Sr.Sales
"En el pueblo de Belianes á los diez y ocho días del mes de Julio de mil ochocientos setenta y uno /.../ bajo la presidencia del Sr. Alcalde Don Cayetano Puig Segarra /.../ en la actualidad sería del todo conveniente el hacer uso del Artículo 104 de la Ley Municipal vigente por ser dicho Secretario Don Salvador Salla de mas edad, octogenario, y destituirle y nombrar otra persona para que como Secretario interino autorice el Acta de esta sesión y sucesivas /.../ Acto seguido ha sido llamado el agraciado Don José Sales, el cual se ha manifestado de acuerdo /.../"

L'Alcalde, Gaietà Puig i Segarra
El Secretari, Josep Sales

Document 10. Acta: 21-08-1871: La bústia de Correus a la façana de la Casa de la Vila
"En el pueblo de Belianes á veinte y uno del mes de Agosto de mil ochocientos setenta y uno /.../ ha manifestado que entre la correspondencia oficial, de la que se dió cuenta, hay un oficio del Muy Ilustrísimo Senyor Gobernador en el que se previene cese con el cuidado de la valija Don Jaime Culleré y Pau, y como en su casa está el buzón de la correspondencia debía de designarse un puesto interino para su nuevo establecimiento y después de haberse tomado en cuenta se dispuso se estableciese en la fachada principal de la Casa Consistorial /.../"
L'Alcalde regent, Antoni Fontova i Juní
El Secretari, Josep Sales

Document 11. Acta 20-10-1871: Nomenament del Sr. Jaume Tristany com a Dipositari
"En el pueblo de Belianes á veinte de Octubre de mil ochocientos setenta y uno /.../ ha manifestado que el Ayuntamiento debía de ocuparse de nombrar un Depositario para que como á tal se hiciese cargo de lo que recaudase por el concepto de Municipales y demás intereses que por otros conceptos correspondía ingresar en Depositaría /.../ fue designado por unanimidad de los concurrentes Don Jaime Tristany y Serret en atención á las buenas cualidades que le distinguen, consignándole para recompensa del buen servicio la cantidad de ochenta pesetas anuales /.../"

L'Alcalde regent, Antoni Fontova i Juní
El Secretari, Josep Sales

Document 12. Acta 20-11-1871: Resolució sobre finques embargades
"En el pueblo de Belianes á veinte de Noviembre de mil ochocientos setenta y uno /.../ bajo la presidencia de Don Cayetano Puig Segarra /.../ según manifiesta el Comisionado Ejecutivo nombrado por el Ayuntamiento Don Salvador Felip, han quedado sin poderse rematar por falta de postor algunas de las fincas que se sacaron á pública subasta por pago de Contribuciones al Estado, las cuales fueron anunciadas en el Boletín Oficial de la Provincia, número 114, del 22 de Septiembre último, como así mismo por medio de Edictos y pregones por lo cual el Ayuntamiento debía de resolver y determinar si las antedichas fincas pasaban, como corresponde, al Estado por el pago de las Contribuciones que sobre las mismas gravan y demás costas, ó si se pensava en redimirlas de los fondos municipales /.../"

L'Alcalde, Gaietà Puig i Segarra
El Secretari, Josep Sales

Document 13. Acta 09-01-1872: Constrenyiment contra l'Ajuntament
"En el pueblo de Belianes á nueve de Enero de mil ochocientos setenta y dos /.../ el objeto de la convocatoria era porqué el Comisionado de Apremios contra el Ayuntamiento se halla en esta población para procurar el embargo contra la Corporación en vista del descubierto en que se halla con el Banco de España y con el fin de no sufrir el embargo y no reportar gastos como se ocasionan en la permanencia del referido Comisionado se adopte algún medio /.../ se acordó reunir la mayor cantidad posible y que una Comisión pase á la Capital de Provincia por ver si se podía conseguir alguna prórroga /.../ fueron nombrados Don Francisco Tristany, Don José Mata y Don Jaime Fontova y Minguell, levantándose la sesión /.../"

L'Alcalde regent, Antoni Fontova i Juní
El Secretari, Josep Sales

Document 14. Acta 07-03-1872: Presa de possessió de regidors i nomenament d'Alcalde
"En el pueblo de Belianes á siete de Marzo de mil ochocientos setenta y dos /.../ han de componer el bienio entrante: Don José Fontova Matas, Don Jaime Fontova Minguell, Don Lorenzo Trullols Folguera, Don Roque Escribá Golobardes, Don José Amorós Mata, Don Antonio Fontova Altisent, Don Jaime Queralt Miquel, Don Francisco de Asís Tarragó y Don José Puig Tristany /.../ Don José Puig Tristany no quería tomar la posesión por no permitirlo su señor padre, por lo cual resultaría no poder desempeñar el cargo, Don Jaime Queralt y Miquel y Don Francisco de Asís Tarragó han contestado que no querían tomarla porque no la tomaba el citado Puig Tristany /.../ El señor Alcalde mandó al infrascrito Secretario que siguiese con la lectura, dándola á los Artículos 47 y 48 de la novísima Ley Municipal del 20 de Agosto de 1870 que comienza á regir este año /.../.
Seguidamente constituido el nuevo Ayuntamiento bajo la presidencia de accidental de Don José Fontova Matas, se procedió al nombramiento de Alcalde Presidente en votación secreta /.../ presentando este escrutinio mayoría de votos á favor de Don José Fontova Matas recibiendo el bastón como insignia de su cargo /.../".

L'Alcalde, Josep Fontova i Matas
El Secretari, Josep Sales

Document 15. Acta 14-04-1872: Arrendament de les pastures per abaratir el Repartiment
"En el pueblo de Belianes á catorce del mes de Abril de mil ochocientos setenta y dos /.../ ha manifestado el interés con que la Corporación debía de buscarse arbitrios para no ser tan gravoso el reparto municipal, para lo cual recuerda lo propuesto que pendiente de deliberación quedó de la sesión anterior á cuya propuesta se dió lectura por el infrascrito Secretario. El Ayuntamiento en virtud de tal proposición pidió se diese lectura al Capítulo primero, Título tercero de la Ley Municipal promulgada el veinte de Agosto de mil ochocientos setenta, cuya lectura se verifica por el Secretario. Sobre el contenido del Capítulo anteriormente citado cree el Ayuntamiento tener bastantes atribuciones para poder disponer de los Comunales ó sean los pastos que estos produzcan á fin de que sean utilizados en igualdad de condiciones por todos los vecinos del pueblo, el disfrute y aprovechamiento, se resuelve por la Corporación sea adjudicado á pública subasta, quedando el Secretario encargado de formar el pliego de condiciones, previos los datos que por la Corporación Municipal se le administraran mensualmente /.../".

L'Alcalde, Josep Fontova Matas
El Secretari, Josep Sales

Document 16. Acta 28-04-1872: Assignació d'un corral per a encabir el ramat del pastor
"En el pueblo de Belianes á veinte y ocho de Abril de mil ochocientos setenta y dos /.../ ha manifestado que en virtud de que el Ayuntamiento ha realizado el arriendo de los pastos de los Comunales, el cual es á favor de Don Fernando Castellá, natural y vecino de Sant Martí de Maldà, por la cantidad de siete cientos cincuenta y cinco pesetas, había necesidad de designarle un corral para encerrar el ganado según el Artículo cuarto del Pliego de Condiciones /.../ se busque un propietario que lo deje encerrar mediante una retribución ya en metálico ó con el mismo estiércol, hasta que el Ayuntamiento pueda disponer de uno /.../".

L' Alcalde, Josep Fontova i Matas
El Secretari, Josep Sales

Document 17. Acta 01-08-1872: La Corporació Muncipal queda molt reduïda
"En el pueblo de Belianes á primero de Agosto de mil ochocientos setenta y dos /.../ bajo la presidencia del segundo Teniente de Alcalde Don Roque Escribá Golobardes, por ser baja temporal el señor Alcalde primero Don José Fontova Matas y el Teniente primero de Alcalde Don Jaime Fontova Minguell, después de ser aprobada el Acta de la sesión anterior, fue declarada abierta por el señor Presidente la sesión ordinaria y manifestó que: la Corporación Municipal en la actualidad había quedado reducida con el número de los que se hallaban presentes en virtud de que los demás, en número de tres, pertenecían á la Compañía de Voluntarios movilizados. Otro por no haber tomado posesión y el Regidor Síndico baja por defunción. Incontinente manifestó también que el Ayuntamiento debía ocuparse y deliberar acerca del Alguazil, mozo del Ayuntamiento, pregonero y encargado del Reloj de la población á la vez, que lo es Don Manuel Ribes, el cual de mucho tiempo á esta parte cumple muy malamente las obligaciones de su cargo /.../ acordaron hacer uso del Artículo 73 de la Ley Municipal para despedirle /.../".

L' Alcalde accidental, Roc Escribà
El Secretari, Josep Sales

dimarts, 26 de juliol del 2011

Discurs de l'Alcalde Gaietà Puig i Boladeres

3.3 Discurs de l'Alcalde Gaietà Puig i Boladeres


La solució pactada per al deute de la Corporació municipal de Belianes ve donada després que l'Alcalde Gaietà Puig i Boladeres, davant del representant del Governador Civil que presidia el Ple del dia set de març de 1890, lamentés les mesures que contra la Corporació de Belianes s'havien adoptat, considerés trencada l'harmonia i l'avinença que entenia havia d'existir sempre entre la representació del Govern i la del Municipi i presentés, com a conseqüència, la seva dimissió i la de tots els Regidors de Belianes:"/.../ Ante la Ley escrita, esta Corporación no puede opnerse ni tampoco se opone á que sean intervenidos ó fiscalizados los fondos que estan por la Ley encomendados y perfectamenre administrados y aún distribuidos por este Municipio y son de su exclusiva competencia, y como sin duda alguna así lo demuestra el Presupuesto municipal. No se opone, no, el municipio de este pueblo á que intervenga en la recaudación de sus fondos un Delegado ad hoc, nombrado por la primera autoridad civil de la provincia. Más cumple á la Corporación municipal de Belianes exponer los motivos y causas que cree justas, manifestando el por qué no ha satisfecho con estricta puntualidad sus débitos, esto es, las atenciones de Primera Enseñanza que se le reclaman: ha sido porque la Administración de Contribuciones Directas de esta provincia ha infringido sin duda alguna el Real Decreto de diez y seis de Julio de mil ochocientos ochenta y nueve, reteniendo en su poder cantidades que no le correspondían, las cuales debía entregar puntualmente á aquel á quien de derecho correspondían.

Por otra parte, si partiera la iniciativa de los centros administrativos y se procurara practicar por los medios factibles la buena, justa y equitativa aplicación de los preceptos ó disposiciones legales, tan sabiamente publicados en España, es indudable que no daría, como ahora resulta evidente, falta de armonía y regularidad, cuyos efectos, si así podemos llamarlos, da de rechazo en contra del municipio por ser quizás el que resulta más debil.

Hablando en general, las limitadas facultades ó atribuciones del municipio están sujetas y supeditadas de contínuo á las omnívoras y amplias atribuciones de más altos centros administrativos y esta es la razón de por qué el municipio no llegará nunca, si es que no se escoge otro sistema, á tener una administración desahogada y que le permita, en su consecuencia, ver satisfechas todas sus obligaciones: en una palabra ha de ser autónomo. No es raro ver que transcurren años y más años sin resolver expedientes de cuentas municipales que están presentados en los centros administrativos en los cuales existen cantidades perfectamente reintegrables á la Caja municipal por los respectivos cuentadantes. De ello tenemos, por desgracia, un ejemplo en este mismo Municipio en los años 1879 á 1883. El déficit que indispensablemente se origina como resultado consiguiente de administraciones pasadas es y pesa en la administración municipal actual como losa de plomo.

Por este Municipio han sido satisfechas á la Caja Especial de Primera Enseñanza la cantidad de mil quinientas cincuenta pesetas desde el dos de Marzo de 1889 hasta hoy día y fiado en este hecho el municipio de Belianes no podía sospechar que se adoptasen contra el mismo medidas extremas, sobre todo teniendo en cuenta la crisis agrícola por la cual está atravesando esta provincia y en general todos los que tienen la desgracia de vivir de los productos que rinde la agricultura; el mal, sin temor á equivocarnos, es general y de ahí lo imposible de poder dar á la recaudación de los impuestos que corren á cargo del Ayuntamiento toda la puntualidad necesaria y conveniente, en una palabra, á pesar de haver hecho lo que humanamente ha sido posible, este Ayuntamiento se ha visto obligado muy á su pesar y contrariado en su voluntad que quedaran sin satisfacer atenciones que esta Corporación considera sagradas.

/.../ Ante todo y sobre todo, esta Corporación que es de nombramiento popular, cuyo cargo es honorífico y obligatorio, está resuelta y decidida á evitar el conflicto que prevé ha de surgir inevitablemente.

Guardando el respeto y alta consideración que le merece la primera autoridad civil de la provincia, la dignidad y la honra de esta Corporación está en presentar como presenta la dimisión de Concejales al Sr. Gobernador Civil de esta provincia, rogándole que se digne admitirla" (Document 151).


De fet, l'Alcalde constata que una gran part de les dificultats de recaptació de les Contribucions provenen de la mateixa Administració d'Hisenda. Aquesta en una Circular de la Direcció General de Contribucions de primer de desembre de 1883 admet coses com les següents:"Por el Ministerio de Hacienda se ha comunicado ha esta Dirección General, con fecha 21 de Noviembre anterior, la Real Orden siguiente:"Il·lustrísimo Sr. la situación creada por la Real Orden de 13 de Abril último al determinar los pueblos que deben contribuir por razón de inmuebles, cultivo y ganadería, al 16 y 21 por ciento de la riqueza imponible, no puede considerarse como definitiva. Dictada aquella Real disposición con objeto de facilitar las operaciones del reparto y cobranza cuando urgía señalar los Cupos, examinar las Cédulas presentadas y resolver, en definitiva, acerca de ellas, sus preceptos no tienen sino carácter transitorio, como dirigidos á resolver la necesidad del momento /.../".

dilluns, 25 de juliol del 2011

Embargament de Béns Immobles

3.2 Embargament de béns immobles

En l'Acta de la Sessió del 27 d'abril d 1885 que tenia com a objecte el Repartiment d'arbitris extraordinaris per tal de cobrir el dèficit del Pressupost Municipal, es fa evident la greu situació dels comptes municipals. Un mes més tard s'anuncia la venda de béns immobles embargats per descoberts de pagament a vint contribuents. En total, entre cases i peces de terra embargades, sumen la quantitat de 51.931 pessetes. Si tenim en compte que el líquid imposable total de la Contribució Territorial de Belianes del 1861 fou de 65.100 pessetes (260.400 reials de billó) podem imaginar-nos com eren d'importants els problemes financers de l'Ajuntament. Entre els veïns embargats es troben propietaris tan importants com els senyors: Francesc Amorós i Mata (3.000 pessetes); Josep Amorós i Trullols (2.766 pessetes); Jaume Balcells i Reñé (2.132 pessetes); Vídua de Pau Bosch i Porta (3.833 pessetes); Vídua de Manel Culleré i Batalla (2.500 pessetes); Vídua d'Antoni Culleré i Jové (3.800 pessetes); Manel Fontova i Farré (8.400 pessetes); Hereus d'Antoni Pijuan (2.266 pessetes); Gaietà Puig i Boladeres (3.6333 pessetes); Francesc Vidal i Coll (2.750 pessetes) i Josep Trullols i Biosca (6.233 pessetes).

Finalment, en data tres de juliol de 1887, dos dies després de ser elegit Alcalde, el Sr. Gaietà Puig i Boladeres manifesta que, al seu parer, s'han de declarar com a partides fallides les quantitats no cobrades de les Liquidacions de 1872 a 1887. Diu textualment:"/.../ para obviar los trabajos improcedentes y que ningún resultado positivo han de reportar á la Corporación podría tal vez convocar á sesión extraordinaria á un número de Contribuyentes Mayores igual al de Concejales y en su vista declarar dichas cantidades como partidas fallidas /.../".

Tres anys més tard, el quatre de maig de 1890, la Corporació Municipal de Belianes accepta les normes establertes per la Comissió Provincial en la Circular del 29 d'abril del mateix any. Els Ajuntaments que estiguin en descobert per deutes amb la Diputació, per Contingents d'anys anteriors, podran satisfer-los a llarg termini per vuitenes parts. En el cas de Belianes aquest deute és d'onze mil quaranta-una pessetes i podrà satisfer-lo a raó de mil tres-centes vuitanta pessetes durant vuit anys.

dissabte, 23 de juliol del 2011

Els comptes del període 1870-1883

3.1 El període de 1870 a 1883




El primer que constatem de la lectura de les Actes del període de 1870 a 1883 és la problemàtica del comptes dels biennis 1879-1880 a 1882-1883. De fet els comptes de les Actes d'aquests biennis i els corresponents a la Tercera Guerra Carlina van ser revisats i no els he pogut consultar directament. Ho he analitzat tot mitjançant les Actes que abans i després en fan referència. Així a l'Acta del 20 de febrer de 1870 (Renovació de la Junta de Verificació del Repartiment) ens adonem com era aquest Repartiment:"En el pueblo de Belianes á los veinte días del mes de Febrero de 1870 /.../ el objeto de la sesión era nombrar, para la renovación de la Junta de Verificación, otros individuos y cesar los que actualmente están. Se ha nombrado Presidente Don Antonio Fontova, vocales: el Reverendo Don Magín Escalé, Don José Salla, Don Jaime Catalá y Don José Bordas /.../". A l'Acta del dia 13 de març del mateix any (Descoberts am els empleats de la Municipalitat) constatem l'estat veritable de les finances del Municipi:"En el pueblo de Belianes á los trece días del mes de Marzo de 1870 /.../ manifestó á cuantos se hallaban presentes que el objeto de la sesión era que teniendo que cubrir los descubiertos de los empleados de la municipalidad era preciso que se active el cobro de los morosos para satisfacer cuanto se está adeudando por todos conceptos, así se acuerda por unanimidad /.../". La situació de les comunicacions tampoc no ajuda gaire i la resposta a la reclamació del Repartiment de 1869 no convida a l'optimisme: "/.../ hallándose el Repartimiento del año pasado en poder del agente de este pueblo, que se halla en la Ciudad de Lérida, no es posible poderlo presentar como se pide /.../".


El 23 de febrer de 1879 (Aprovació del Pressupost Municipal per a l'any econòmic 1879-1880) les despeses sumen la quantitat de 7.762,59 pessetes. Pel que fa al ingressos es diu, significativament, que:"/.../ así mismo se puso á discusión la parte relativa á los ingresos y por votación ordinaria quedaron aprobadas las cifras que representan las rentas de propios, único artículo especial que es posible produzca ingreso alguno, como los recargos sobre los consumos, inmuebles é industria /.../". A l'Acta del primer de desembre de 1884 (Reunió dels Vocals de l'Assemblea d'Associats per acordar i votar el dictamen definitiu sobre els comptes Municipals dels anys 1879 a 1883) es diu textualment:"/.../ se declaró constituida en sesión secreta á puerta cerrada para acordar y votar por mayoría absoluta, en dictamen definitivo sobre las cuentas municipales presentadas por los anteriores Alcaldes: D. Francisco Tristany y José Puig, correspondientes á los ejercicios de los años 1879-80, 1880-81, 1881-82 y 1882-83. Comenzado el acto por la repetición de la lectura de las Actas del primer año, reparos hechos en las mismas, dictamen del Síndico y parecer de la Comisión informativa del Acta que antecede de la sesión pública de la propia Asamblea. En su virtud fueron examinadas con mucha atención las cuentas de los cuatro periodos, encontrando en cada uno de ellos las faltas enumeradas y reclamadas en los pliegos de reparos presentados por el Ayuntamiento á los que dan toda su conformidad, por mayoría absoluta de votos. Y no ocurriéndose otro reparo acordaron pasar dichos pliegos de reparos á los anteriores Alcaldes D. Francisco Tristany y José Puig para que en el término de quince días los devuelvan al Ayuntamiento contestados, en la inteligencia de que transcurrido dicho plazo no cumplimentándose este servicio se pueda proceder contra los bienes no tan solo de los cuentadantes sino de individuos del Ayuntamiento que sea necesario para asegurar el pago de las responsabilidades que resulten de dichas cuentas /.../". Signaven l'Acta el Sr. Antoni Massot, com a President de l'Assemblea, i els Srs. Gaietà Puig, Ramon Sans, Francesc Teixiné, Francesc Vidal, Martí Duch i Ramon Saüch, com a vocals.El Secretari, Sr. Magí Trullols, certificava l'Acta.




divendres, 22 de juliol del 2011

El finançament

3. El finançament

L'Ajuntament de Belianes de finals del segle XIX exerceix les seves competències en vies de comunicació, obertura i alineació de carrers, proveïment d'aigües, escorxador municipal, vigilància i guarderia rural, nomenament i separació dels seus empleats, prestació personal, alienació de parcel·les sobrants, material de les dependències i oficines, institucions d'instrucció i serveis sanitaris, fa el Repartiment entre tots el veïns de la Quota que li pertoca en el Repartiment Provincial i forma els Pressupostos.

Com ja hem dit la Diputació fixa les Quotes que cada municipi ha de pagar per l'Impost de Consums i Riquesa Territorial. Mentre els recàrrecs sobre la Quota del Tresor van anar augmentant des del període 1876-1877 (2.736,74 pessetes) al de 1883-1884 (5.338,42 pessetes), els arrendaments de propis i arbitris deixen de produir prou per a satisfer les càrregues fiscals. S'arrendaven les pastures del terme, l'aigua de la cisterna de Casa la Vila, totes les mesures de l'Ajuntament (oli, vi i cereals), els forns de pa i la carnisseria. El producte de tots aquests arrendaments va anar disminuint de 3.408,89 pessetes l'any econòmic 1876-1877 a 2.635,31 pessetes l'any econòmic 1883-1884.

Gairebé la meitat dels més dels 160 documents triats de les Actes de 1870 a 1891 fan referència a problemes de finançament. Com ja hem dit, l'Estat liberal fa recaure sobre els Ajuntaments atribucions administratives primordials però aquests no reben unes contrapartides financeres suficients. Això genera un dèficit crònic en les hisendes locals i la incapacitat de satisfer totes les exigències fiscals estatals. A més els Ajuntaments havien de ser dependències econòmiques i administratives i no se'ls deixava temps per a ocupar-se ni per a pensar en els seus propis assumptes. Els Ajuntaments vivien sotmesos a una legislació administrativa que feia que es produís freqüentment el cas que un ajuntament es trobés sota constrenyiment de l'Administració Econòmica de la Província per tal que ingressés el producte d'un impost i al mateix temps amb una ordre de la Comissió provincial perquè no el recaptés mentre ella no aprovés el Repartiment.

El fet que els pobles gaudien de la facultat d'escollir el mitjà més convenient per a satisfer les quantitats assignades per Contribució Territorial, Industrial i de Consums permetia que els Ajuntaments poguessin establir les quotes en proporció a la situació de cada veí. En la pràtica l'aplicació dels diferents models de Contribució topava amb la problemàtica de sempre, la morositat:"En el pueblo de Belianes á veinte y seis de Diciembre de mil ochocientos ochenta y seis /.../ manifestó el Sr. Alcalde Presidente que, á pesar de los repetidos anuncios que se habían publicado por esta Alcaldía para lograr el cobro del Impuesto de Consumos, eran muchos los vecinos que se hallaban en descubierto de sus respectivas cuotas sucediendo otro tanto con la Cédulas Personales correspondientes al corriente año econòmico /.../ se proceda contra los morosos en la forma que determina la Instrucción de Apremios vigente /.../" (Del Llibre d'Actes de l'Ajuntament de Belianes, número 120).

dijous, 21 de juliol del 2011

Evolució de la Contribució de Consums i dels Pressupostos Municipals

2.12.1 Evolució de la Contribució de Consums i dels Pressupostos Municipals



A l'Acta del dia 17 de juny de 1877 trobem la manera com es fa efectiva la Contribució de Consums per Repartiment Veïnal:"En el pueblo de Belianes á diez y siete de Junio de mil ochocientos setenta y siete/.../ como en esta localidad se hace efectivo el Cupo por medio del Repartimiento Vecinal, acuerda el Ayuntamiento y Asociados que se tome la base para verificarle en estos tipos, según su modo de vivir de cada vecino ó familia y conforme al Artículo 213 de la Ley de Consumos á saber: por especies de carnes frescas y saladas de lanares y cerda y por aceites y vinos 2.306 pesetas con 65 céntimos; por recargo sobre la sal 850 pesetas; sobre el derecho de cereales 1.202 pesetas y finalmente debiendo correr unido con los derechos del Tesoro(3.508,65 pesetas) el recargo del setenta y ocho por ciento en los derechos de la Tarifa para los gastos de interés común (2.736,74 pesetas), acordado por la Junta, queda acordado: que se aumente dicho setenta y ocho por ciento á todos y cada uno de los tipos marcados/.../"


L'any econòmic 1876-1877 el recàrrec sobre la Quota del Tresor (78%) produeix 2.736,74 pessetes. La Quota del Tresor es calcula sumant el recàrrec sobre carns, oli i vi al recàrrec sobre cereals. L'any econòmic següent (1877-1878) no produeix variacions en el Total del Repartiment. L'any econòmic 1878-1879 el recàrrec sobre la Quota de Tresor (45%) produeix 2.359,43 pessetes, resultat de la suma dels recàrrecs sobre carns, oli i vi i el recàrrec sobre cereals. Durant el període 1883-1884, el recàrrrec sobre la quota del Tresor és extraordinari (70% i 55%).

Com ja hem explicat, el recàrrec sobre la Quota del Tresor de l'Impost de Consums i el producte dels Arrendaments Municipals constituien la base del Pressupost d'Ingressos de l'Ajuntament de Belianes. Els Arrendaments eren: les pastures del terme, l'aigua de la cisterna, els forns de pa, la carnisseria i totes les mesures de l'Ajuntament (especialment la mesura de l'oli).


dimecres, 20 de juliol del 2011

L'Administració Municipal a finals del segle XIX

2.12 Administració Municipal

L'Ajuntament forma tots els anys un pressupost que comprèn les despeses que per qualsevol concepte hagin de fer-se i el ingressos destinats a cobrir-les. A l'efecte, en la seva segona sessió, l'Ajuntament fixa la Comissió Permanent d'Hisenda. Aquesta formarà les partides necessàries per atendre i omplir les obligacions de conservació de la via pública, policia rural, instrucció primària, conservació de totes les finques, béns i drets del poble; personal i material de les dependències i oficines; contingent del Municipi en el Repartiment Provincial i una partida per a imprevistos.

La Diputació fixa les quotes que cada municipi ha de pagar per l'Impost de Consums i Riquesa Territorial. Com ja hem dit la fórmula del Repartiment Veïnal es va imposar a mesura que els arrendaments de Propis i els Arbitris deixen de produir prou per a satisfer les càrregues fiscals:"/.../ se acordó señalar el plazo de veinte y cuatro días á los contribuyentes del término, así vecinos como forasteros, para que dentro del término presenten en la Secretaría de este Municipio relaciones juradas de las alteraciones que durante el actual ejercicio hayan sufrido sus riquezas/.../ se pasen todas las relaciones presentadas á la Junta Pericial para su examen y formación por ellos del Apéndice del Amillaramiento que, aprobado por esta Corporación servirá de base al Repartimiento indicado /.../"(Document 63).

El Repartiment Veïnal afectarà a les persones següents: 1r. Als veïns del Districte Municipal; 2n. Als propietaris forasters que, segons l'Article 27, tinguin la consideració de veïns; 3r. Als que, segons el mateix Article, tinguin el concepte i consideració de propietaris; 4rt- Als colons, arrendataris o parcers de finques rústiques que no resideixin en el Districte ("/.../ habiéndose notado que en algunos municipios se figura á los colonos con todo el capital imponible en las fincas que cultivan y la cuota á él correspondiente, cuyo proceder además de ser contrario á las Instrucciones, causa entre otros perjuicios los de impedir acreditar las cantidades con que contribuyen los propietarios por su riqueza y la pobreza legal de los colonos, cuando éstos lo son y necesitan acreditarla; la Administración recomienda muy eficazmente á los Ayuntamientos y Juntas Periciales que se haga la debida separación /.../"(Instrucción correspondiente al año económico 1865 á 1866, Archivo Municipal de Mieres). Les utilitats que procedeixen de pensions, interessos de capitals, sous o rendes públiques seran imputades als seus posseïdors en el poble on resideixin. Queden excdptuats del Repartiment els pobres de solemnitat, els acollits en els establiments de Beneficència i les classes de tropa de terra i de mar.

A l'Acta del 17 d'agost de 1884 s'estableix l'Acord que declara pobres de solemnitat els individus que rebran assistència facultativa a compte de l'Ajuntament:"En el pueblo de Belianes á diez y siete de Agosto de mil ochocientos ochenta y cuatro /.../ El Sr. Presidente manifestó la conveniencia en que se hallaba la Corporación Municipal de declarar cuanto antes, de una manera oficial, los individuos ó personas que deben ser considerados pobres de solemnidad y, por consiguiente exceptuados de toda carga municipal y por los cuales debe correr á cuenta del Ayuntamiento la asistencia facultativa /.../"(Document 80).

Per a fixar la utilitat imposable de cada contribuent es nomena una Comissió que s'encarregui de la confecció definitiva de les noves bases d'avaluació de la riquesa territorial:"En el pueblo de Belianes á veinte de Enero de mil ochocientos ochenta y cuatro /.../ acto seguido el Sr. Presidente dió cuenta de la Circular de la Dirección General de Contribuciones de fecha 1º de diciembre último, inserta en el Boletín Oficial de la Provincia nº 5, correspondiente al 7 del mes corriente, en la que se trata sobre las bases del Amillaramiento de la Riqueza Territorial /.../ acordando por unanimidad nombrar una comisión compuesta por los Señores D. Cayetano Puig y Boladeres, D. José Catalá y Capell, D. José Massot y Duch y D. Blas Batlle y Serret á fin de que se encarguen de gestionar cuanto sea necesario para la confección definitiva de los nuevos amillaramientos hasta llegar á su completa terminación /.../"(Document 58).

dimarts, 19 de juliol del 2011

Institucions d'instrucció i serveis sanitaris

2.11 Institucions d'instrucció i serveis sanitaris


L'admissió, sota les condicions prescrites per les lleis i reglaments, dels facultatius de medecina, farmàcia i veterinària i dels mestres de primeres lletres és una atribució que l'Ajuntament de Belianes va exercir diverses vegades. A l'Acta del 26 d'octubre de 1884 (Consignació de la quantitat que es deu als mestres en la partida corresponent del Pressupost Municipal) es reflecteixen les dificultats de la Corporació a l'hora de fer efectiu el sou dels mestres:"/.../ y en cuanto á la maestra Doña Josefa Rosa Martí manifestó á los señores de la Comisión que, haciéndose cargo de la precaria situación del Municipio y deseando conciliar los intereses de este y los suyos deseaba se le satisfaciese la cantidad de dos mil doscientas diez y ocho pesetas que se le adeuda en el más breve plazo possible sin que por ningún concepto puedan transcurrir más de dos ó tres años prometiéndole empero que el Ayuntamiento le entregaría dentro del corriente año la cuarta parte, cuanto menos, del total de la cantidad que se le adeuda /.../"(Document 51).


Un dels projectes més emblemàtics de Belianes fou la construcció del Cementiri Nou: a l'Acta del 13 de gener de 1884 es presenta aquest projecte i la Junta de Sanitat ha de participar en la Comissió que es compon amb els senyors Antoni Sans, capellà de la Parròquia; Llorenç Trullols, farmacèutic; Francesc Solé, metge cirurgià a més de l'Alcalde i el Secretari de l'Ajuntament. Fins al setembre no es nomena la Comissió encarregada de supervisar les obres de construcció pròpiament dita (Acta 28-09-1884: Nomenament d'una Comissió per a la construcció del Cementiri Nou). Un mes més tard es fa la memòria econòmica (Acta 03-10-1884: Cost de l'obra i finançament del Cementiri Nou). Seguidament el Ple n'acorda per unanimitat la construcció (Acta 07-10-1884: Votació nominal sobre l'Acord de construcció del Cementiri nou). Un any més tard arriba l'Informe del Consell d'Estat (Acta 04-10-1885: Informe del Consell d'Estat sobre la construcció del Cementiri Nou). El Ple d'aquest dia 4 d'octubre de 1885 va fer constar el seu més fervorós agraïment a l'amic del poble i Diputat a Corts Sr. Soldevila:"/.../ de orden del Sr. Presidente se dió lectura á la carta que el Sr. Diputado á Cortes D. Ramon Soldevila había remitido participando que el expediente instruïdo por esta Corporación para la construcción del nuevo Cementerio había pasado ya el Informe del Consejo de Estado por cuyo motivo pronto sería un hecho /.../". Aquesta Junta de Sanitat s'ocupa també de frenar les epidèmies de l'època com és el cas de la verola i el còlera.A l'Acta del 25 de maig de 1884 l'Ajuntament proposa passar un ofici a la Junta de Sanitat perquè dicti les mesures més adequades per tal de frenar una malaltia "tan terrible que produeix estralls en la població".

Com ja hem dit, l'admissió de facultatius de medicina és una atribució que l'Ajuntament de Belianes va exercir diverses vegades com ara a l'Acta del 4 de juliol de 1884 s'aprova la conducta (remuneració) del nou metge del poble Sr. Josep Rúbies i Palau. Aquest fa constar que cobrarà en metal·lic i no en blat com es venia fent. A tal fi fixa tres modalitats: una de 2,50 pessetes, una de 2 pessetes i una altra a 1,50 pessetes.

dilluns, 18 de juliol del 2011

Personal i material de dependències i oficines

2.10 Personal i material de dependències i oficines

Les despeses dels Ajuntaments, pròpies del seu pressupost ordinari, són aquelles que per al respectiu any econòmic es preveuen com a necessàries o convenients. L'Ajuntament de Belianes es troba sovint en situacions de fallida i el seu personal en rep les conseqüències:"/.../ Para demostrar el aserto de sus afirmaciones describió el estado precario en que se encuentran todos los empleados del Municipio y dijo: tenemos el Secretario dignísimo y celoso de esta Corporación que hace cerca de trece meses que no ha percibido ni un céntimo de su haber; el Alguacil que se encuentra en iguales circunstancias; el Guarda municipal que se le adeudan ocho meses y el Sereno que está en igual caso; esto en lo que atañe dentro del Municipio, en cuanto á lo que debe el Municipio por otros conceptos causa horror pensarlo solamente, con decir que hace próximamente un año que no se ha entregado cantidad alguna á la Diputación sin contar lo que se le debía en concepto de atrasos á la Administración, que se encuentra en igual caso, y á los presos pobres lo mismo. Bastaría tan solo esto para comprender la enorme deuda que á no dudarlo ha de llevarnos serios transtornos en tiempo no lejano /.../"(Document 105). És en aquesta Acta del 13 de gener del 1889 (conseqüències del endarreriments en el cobrament de l'Impost de Consums) on l'Alcalde accidental, Sr. Josep Massot i Duch, descriu aquest estat precari en què es troben tots els empleats del Municipi com a conseqüència dels deutes que ha contret la Corporació pels endarreriments en el cobrament de l'Impost de Consums

divendres, 15 de juliol del 2011

Alienació de terrenys

2.9 Alienació de terrenys

Els terrenys sobrants de la via pública i concedits al domini particular, i els efectes inútils, poden ser venuts exclusivament per l'Ajuntament (Article 85, paràgraf 1 de la Llei Municipal de 1877). Utilitzant aquesta competència l'Ajuntament es proposa la venda d'un terreny sobrant del carrer Sitjà: "/.../ Acto seguido el Sr. Alcalde Presidente manifestó que como consta á los señores Concejales existe en el Distrito y en su calle de la Sitja un terreno sobrante de la via pública que linda por oriente y norte con José Massot, á mediodia con la referida calle del Sitjà y á poniente con la calle de La Cruz, y como quiera que con arreglo al Artículo 85, párrafo 1 de la vigente Ley Municipal, los Ayuntamientos pueden acordar la enajenación de sus terrenos como asuntos de su exclusiva competencia /.../"(Acta del 25 d'agost de 1889). L'Ajuntament proposa sobre aquests fonaments la venda en subhasta pública de les parcel·les sobrants de la via pública com a resultat del traçat definitiu que s'ha donat a la carretera de Bellpuig al Tallat en la part que pertany al terme de Belianes:"/.../ terminados los trabajos de alineación de la carretera de Bellpuig al Tallat en la parte que atañe á este término muicipal podría procederse á la venta en pública subasta de las parcelas sobrantes de la vía pública, como resultado del trazado definitivo que se ha dado á dicha carretera"(Document 111). Són tres parcel·les de les quals només dues es poden posar a la venda perquè la tercera es cedeix en permuta pel terreny cedit a la carretera pel Sr. Francesc Tristany i Serret.

La Prestació Personal

2.8 La Prestació Personal

L'Acta del 19 d'agost de 1883 (Neteja de la sèquia que condueix l'aigua a la bassa del Comú i autorització de la Prestació Personal), ofereix un exemple d'utilització de la Prestació Personal que es concedeix com auxili per al foment d'obres públiques municipals de tota espècie: els Ajuntaments tenen facultat per a imposar-la a tots els habitants majors de setze anys i menors de cinquanta. En l'Acta citada es concreta el cas de Belianes:"/.../ Seguidamente manifestó el Sr. Presidente la conveniencia y necesidad de que cuanto antes se procediese á la limpia de la acequia que conduce el agua á la Balsa del Común así como también á la limpia de la misma Balsa para lo cual podría utilizarse la Prestación Personal que autoriza el Artículo 49 de la vigente Ley Municipal /.../". La confecció del Padró per a la Prestació Personal dels veïns la podem observar a l'Acta del 6 d'abril de 1884:"En el pueblo de Belianes á seis de Abril de mil ochocientos ochenta y cuatro /.../ Seguidamente el Sr. Presidente manifestó que para el caso que pudiera sobrevenir que el Ayuntamiento se viera obligado á recurrir á la Prestación Personal de vecinos para atender á la recomposición de los caminos vecinales era de parecer se procediese á la confección del Padrón y que luego de verificado y previo examen y aprobación de la Corporación, se remitiese á la superior aprobación del Gobernador Civil de la Provincia /.../". D'aquesta manera l'Ajuntament podia mantenir els camins veïnals, netejar sèquies i basses, construir la part de la carretera que passava pel terme i una obra tan important com era el Cementiri Nou.

dijous, 14 de juliol del 2011

Nomenament i separació de tots els empleats

2.7 Nomenament i separació de tots els empleats

El dia 4 de juliol de 1883 (Nomenament d'un nou Secretari de la Corporació) l'Alcaldia fa ús de la facultat que li concedeix la Llei Municipal pel que fa al nomenament i separació del Secretari de l'Ajuntament: "/.../ se había acordado firmar de los efectos existentes en Secretaría y tratar al propio tiempo de la persona que desempeña la Secretaría del Ayuntamiento de este pueblo; el cual de algunos años á esta parte viene desempeñando D. Pedro Bosch; pero que en la actualidad cree sería conveniente y necesario hacer uso de los artículos y atribuciones de la Ley Municipal vigente por ser dicho Sr. D. Pedro Bosch de una edad bastante avanzada y por otras causas que se alegarán si así fuera necesario y nombrar otra persona para que como Secretario interino autorice el Acta de esta Sesión y sucesivas.

L'Acta del dia 10 de febrer de 1884 (Nomenament d'un Comissionat per a la presentació dels mossos) assenyala que:"/.../ en cumplimiento de la Excelentísima Comisión Provincial de fecha también cuatro del que cursa, inserta en el referido Boletín Oficial, debía este Ayuntamiento nombrar un Comisionado para que se encargue de la presentación de los referidos mozos á la capital y de su entrega en caja /.../ se acuerda nombrar Comisionado para la presentación y entrega de los referidos mozos al Secretario de este Ayuntamiento D. Magín Trullols /.../"

A l'Acta del dia 19 d'octubre de 1884 (Acord de nomenament d'un nou Agutzil), l'Alcaldia fa ús de les facultats que li concedeix la Llei Municipal vigent: "És atribució exclusiva dels Ajuntaments el nomenament i separació de tots els empleats i dependents pagats dels fons municipals"(Article 78). Així suspèn de feina i sou l'Agutzil Sr. Josep Juní i proposa a la Corporació la seva destitució definitiva: "En el pueblo de Belianes á diez y nueve de Octubre de mil ochocientos ochenta y cuatro /.../ el Sr. Presidente manifestó que en vista que han sido varias las amonestaciones y apercibimientos hechos al Alguacil de este Ayuntamiento D. José Juní y Escribá para que procurase cumplir los deberes y obligaciones que le imponía el cargoque se hallaba desempeñando sin que, a pesar de todo esto, se haya enmendado, antes al contrario, ha venido continuando en el incumplimiento de su deber /.../ esta Alcaldía se ha visto en el caso, muy a pesar suyo, de hacer uso de las facultades que le concede la vigente Ley Municipal suspendiendo de empleo y sueldo al referido Algucil Sr. Juní, proponiendo á la Corporación la destitución definitiva /.../" (Document 50).

A l'Acta de la Sessió del dia 4 de desembre de 1887 (Nomenament de nou Dipositari dels fons municipals) es fa constar que:"/.../ el domingo próximo pasado falleció en ésta el malogrado D. José Catalá y Capell quien desempeñaba el cargo de Depositario de los fondos del Ayuntamiento /.../ acto seguido se procedió a la elección de persona, resultando elegido por unanimidad D. Antonio Massot y Duch acordándose le notifique el nombramiento á los efectos que procedan /.../"

dimecres, 13 de juliol del 2011

Vigilància i guarderia rural

2.6 Vigilància i guarderia rural


A l'Acta del 23 de setembre de 1883, el Regidor senyor Josep Amorós Torrent exposa que, arribada l'època en la qual el raïm ja és madur, es procuri que el Guarda de Camp exerceixi la més gran vigilància i faci respectar la propietat dels seus administrats: "/.../ haciendo uso de la palabra el concejal D. José Amorós Torrent expuso que llegada ya la época de la madurez y sazón de las uvas se procurase la mayor vigilancia en las propiedades del término de este pueblo á fin de que no pueda cometerse abuso alguno, procurando que el guarda de campo jurado ejerza la más exquisita vigilancia haciendo respetar la propiedad de nuestros administrados /.../" (Document 48). Aquesta Competència que atorga l'Article 72 de la Llei d'octubre de 1877, s'aplica sobretot en les èpoques properes a la collita dels fruits. Com assenyala Joaquim Capdevila i Capdevila ("Preservació de la propietat rural i conflictivitat local : Aportació historiogràfica i antropològica a l'estudi del fenomen. Segles XVIII - XX " - Revista URTX, abril del 2009, nº 23) els sentits diferents, que no nítidament contradictoris, amb què la propietat es concep en diferents grups de la societat provoca conflictes entre les diferents mentalitats que interaccionen en el marc de la transformació capitalista de la societat rural.

dimarts, 12 de juliol del 2011

L'Escorxador Municipal

Justificació completa2.5 L'Escorxador Municipal

El proveïment de carns anava a càrrec de l'arrendatari dels terrenys del Comú on pasturava el seu ramat: "/.../ el arrendatario vendrá obligado á abastecer en la carne necesaria para el consumo del vecindario debiendo ser esta de buena calidad y exclusivamente de carnero, pudiendo elevar el precio de la venta á la cantidad de siete reales y seis cuartos la carnicera, no pudiendo en manera alguna elevar el tipo del que queda estipulado por carnicera." (Document 42) D'aquesta manera el propietari del ramat i arrendatari dels terrenys del Comú venia obligat a bastir de carn de corder el veïnat sota una sèrie de condicions que venien establertes en el Plec de Condicions d'Arrendament dels Terrenys del Comú que, entre d'altres, estableix les següents condicions: "El arrendatario vendrá obligado á abastecer de la carne necesaria para el consumo del vecindario, debiendo ser esta de buena calidad y exclusivamente de carnero /.../ 1 peseta 92 céntimos por carnicera /.../ El Ayuntamiento se reserva el derecho de inspección de la carne que se vendiere /.../ Será obligación del arrendatario vender las pieles de los carneros que mate al precio de siete reales cada una /.../".

Els problemes financers fan que es busquin ingressos aplicant arbitris per l'escoxament de porcs. A l'Acta del dia 27 d'octubre de 1884 (Imposició d'un dret sobre l'escorxament de porcs) es manifesta l'objecte de la Sessió: "tratar sobre la imposición de un derecho á todos los vecinos en general sobre el degüello o matanza de cerdos /.../ se acuerda por unanimidad establecer como tipo del arbitrio la cantidad de cinco pesetas por cada uno de los cerdos que se degüellen dentro de este término municipal /.../"

diumenge, 3 de juliol del 2011

Proveïment d'aigües

2.4. Proveïment d'aigües

L'arrendament de la cisterna de la Casa de la Vila com a sistema que substituís l'expedició d'aigua per càntirs és acordat a l'Acta del 6 de juliol del 1883: "/.../ el objeto de la reunión era con el fin de acordar las bases con las cuales debía procederse al arriendo del agua de la cisterna que existe en la casa propiedad del Municipio cuya cisterna venía estando abandonada desde algunos años á esta parte expendiéndose el agua por cántaros y que de consiguiente era del parecer que debía abandonarse el sistema que se venía siguiendo y proceder al arriendo de la mencionada cisterna /.../"(Document 40)

En l'Acta següent s'acorda el Plec de Condicions de l'arrendament de la cisterna. En el punt quart d'aquest Plec s'estableix : "/.../ 4º La extracción del agua se verificará a voluntad del arrendatario mientras no lo haga a horas impropias entendiendo por estas las comprendidas desde las ocho de la noche hasta la salida del sol del siguiente día. /.../" (Acta 08-07-1883)

La primera menció de la Societat Mina de Reg de Belianes la trobem a l'Acta del vint de maig de 1883: "Deute de la societat denominada Mina de Reg de Belianes". A propòsit d'un deute contret amb l'Ajuntament aquest acorda que s'ingressi en Dipositaria la quantitat de 1.280 pessetes amb 90 cèntims. Posteriorment aquest suposat ingrés forma part de la Revisió de Comptes Municipals de 23 de novembre de 1884.

Fins a l'Acta del tretze de maig de 1888 no trobem menció d'un projecte de dotació d'aigües potables per al consum ordinari del veïnat: "En el pueblo de Belianes á trece de Mayo de mil ochocientos ochenta y ocho /.../ Expuso el Sr. Presidente que era de urgente necesidad estudiar los medios convenientes á fin de dotar al vecindario de aguas potables para el consumo ordinario de los vecinos /.../ se acuerda que interín se estudien los medios para el objeto indicado, se proceda á la apertura de los correspondientes pozos de prueba para cerciorarse de si efectivamente puede haber dentro de este término municipal cantidad suficiente de aguas para el consumo ordinario de la población " (Document 130)

divendres, 1 de juliol del 2011

Obertura i alineació de carrers i places

2.3 Obertura i alineació de carrers i places

A l'Acta del dia 19 de febrer de 1888 (Numeració de cases i retolació de carrers), hi trobem la primera actuació urbanística pròpiament dita. Es numera les cases i es retola el Carrer del Migdia, situat al Raval de la teuleria (ravaleta de la teuleria) com bé explica l'Acta citada: "/.../ Y toda vez que hay en la arrabal conocida con el nombre vulgar de arrabaleta de la tejería se estaba en el caso de darle nombre propio de calle para lo cual nunca como ahora podrá el Ayuntamiento consignar á dicha manzana de calles nombre propio para pedir después los azulejos con los nombres que el Ayuntamiento acuerde /.../ se acuerda que dadas todas las circunstancias que concurren en la referida manzana de casas y en razón á que ocupa una situación topográfica bastante encarada hacia la parte sur del pueblo que se denomine calle del Mediodía /.../" (Document 128).

Més endavant, a l'Acta del tres de novembre del 1889 (Autorització per a la construcció d'un relleix) s'autoritza al Sr. Salvador Marimon a construir un sortint de poc vol en una paret però es reserva el dret a enderrocar-lo "siempre y cuando lo estime oportuno y así convenga á los intereses del vecindario y ornato de la calle en donde se trata de edificar".