El grau de compliment de les Competències

2.1 El grau de compliment de les Competències

L'Ajuntament de Belianes ha d'exercir les seves Competències en vies de comunicació, obertura i alineació de carrers, proveïment d'aigües, escorxador municipal, vigilància i guarderia rural, nomenament i separació dels seus empleats, prestació personal, alienació de parcel·les sobrants, personal i material de les Dependències i Oficines, institucions d'instrucció i serveis sanitaris i s'encarrega de formar els Pressupostos amb el recàrrec sobre la quota del Repartiment entre tots els veïns del Contingent del Municipi en el Repartiment Provincial més el producte dels arrendaments que tradicionalment eren: les pastures, l'aigua de la cisterna de Casa la Vila, els forns de pa, la carnisseria, les mesures de l'oli, del vi, de les olives, del gra i, en general, totes les mesures de l'Ajuntament.

2.2 Vies de Comunicació

Com assenyala l'article 72 de la Llei Municipal de 2 d'octubre de 1877 és obligació dels Ajuntaments la composició i conservació dels camins veïnals. A l'Acta del 2 de gener de 1883 es parla de la construcció de la carretera o camí veïnal, el Sr. President Josep Puig assenyala l'ànim en què es troben la majoria dels contribuents de portar a terme la construcció de la carretera que ha de passar pel terme municipal i s'anomena una comissió de propietaris que gestioni els mitjans amb els quals ha de contribuir cadascú per a la realització d'aquesta obra tan esperada: " /.../ se nombre una Comisión de entre los mismos propietarios, esta gestione los medios en que contribuir cada uno para la debida realización de la esperada construcción de la carretera o camino vecinal. Enterados dichos Sres. acuerdan nombrar a D. José Català y Capell, D. Cayetano Puig y Boladeres, D. José Massot y Duch, D. Jaime Tristany y Serret, D. Jaime Fontova y Mata, D. José Folguera y Sales, D. Francisco Serret y Agustí, D. Francisco Torres y Morera i D. Lorenzo Culleré y Calafell /.../" (Del Libre d'Actes de l'Ajuntament de Belianes, referència número 120). Aquesta Comissió integrada per nou propietaris s'ha d'entendre amb els parcers a l'hora d'engegar l'obra.

De la construcció d'aquest tram de carretera en tornem a tenir notícia a l'Acta del 16 d'agost de 1884: "Acord de cessió del producte dels arrendaments, que es mencionen a les Bases, a la Comissió encarregada de la construcció de la part de la carretera que passa pel terme municipal" ( "/.../ Tercera. Para responder ó garantizar el pago de los intereses y amortización de capital, se destinará el producto de los arriendos de los hornos, cisterna y carnicería, no pudiendo en ningún caso dichos productos destinarse á otro objeto hasta tanto que esté explanado el mencionado trozo de carretera y amortizadas las 200 obligaciones, cuya amortización se efectuará por sorteo en la forma que se determine /.../").

Encara es torna a parlar d'aquest tram de carretera a l'Acta del 25 d'agost de 1889. Un cop acabats els treballs d'alineació en la part que pertany al terme municipal de Belianes es proposa procedir a la venda en pública subhasta de les parcel·les sobrants com a resultat del traçat definitiu que s'ha donat a aquesta carretera.

Les Competències

2. Les Competències

Pel que fa a les Competències, l'Estat liberal fa recaure sobre els Ajuntaments atribucions administratives primordials: vies de comunicació, alienació de terrenys sobrants, obertura i alineació de carrers, proveïment d'aigües, escorxador municipal, vigilància i guarderia rural, nomenament i separació dels seus empleats, prestació personal, dependències i oficines, institucions d'instrucció i serveis sanitaris, formació dels Pressupostos i Repartiment entre tots els veïns de la quota del Municipi en el Repartiment provincial.

Però els Ajuntaments no reben unes contrapartides financeres suficients. Això genera, sobretot en els pobles de producció agrícola i ramadera, un dèficit crònic en les seves hisendes i la incapacitat de satisfer totes les exigències fiscals estatals. Per a fer front a les despeses municipals són insuficients els ingressos procedents de "propis" i arbitris i els procedents dels recàrrecs sobre els impostos estatals. Es demana als Ajuntaments el foment dels interessos materials dels pobles sense que l'Estat fonamenti econòmicament aquesta demanda. Així les coses, les negociacions entre centre i perifèria, entre autoritats superiors i autoritats locals, van ser sempre tenses. De fet encara ho són.

A les Actes de l'Ajuntament de Belianes dels anys posteriors a la proclamació de la Llei Municipal de 1877 hi trobem les aplicacions que els nostres predecessors van intentar realitzar, amb dificultats que tenen semblances a les actuals. Tampoc ells comptaven amb prou recursos per realitzar el que la Llei disposava. La Hisenda municipal es trobava en aquest estat perquè no tenia una Administració que l'ajudés a sortir de la seva angoixant situació; perquè havia anat consumint tots els seus recursos imposant-li obligacions cada cop més grans en l'ordre econòmic i administratiu. Els Ajuntaments havien de ser una Dependència Econòmica i Administrativa i no se'ls deixava temps per a ocupar-se ni per a pensar en els seus propis assumptes. Els Ajuntaments vivien sotmesos a una legislació administrativa que feia que es produís freqüentment el cas que un Ajuntament es trobés sota constrenyiment de l'Administració econòmica de la província per tal que ingressés el producte d'un impost i al mateix temps amb una Ordre de la Comissió Provincial perquè no els recaptés mentre ella no n'aprovés el procediment.

Com ja hem dit, a les Actes hi trobem molts exemples de la manca de recursos de la hisenda municipal: "En el pueblo de Belianes á quince de Julio de mil ochocientos ochenta y tres /.../ Seguidamente el Sr. Presidente manifestó la imperiosa necesidad en que se hallaba la Corporación que tenía la honra de presidir de proponer un medio legal que proporcionase á este municipio algún fondo para atender á los excesivos gastos que pesan hoy sobre todos sus administrados y consiguientemente sobre la Corporación Municipal: que al efecto él creía el caso proceder al arriendo de las yerbas del terreno común de vecinos, concretándose exclusivamente al terreno llamado Río Corb, en la parte que corresponde ó interesa á este municipio /.../" (Del Llibre d'Actes de l'Ajuntament de Belianes, número 120). El mitjà legal utilitzat per tal d'aconseguir aquests ingressos es refereix a l'Article 136, paràgraf 1 de la Llei de 1877: "Els ingressos seran: Rendes i productes procedents de béns, drets o capitals que, per qualsevol concepte, pertanyin al Municipi /.../". Així l'Ajuntament fa ús de la Competència que l'Article 75 de la citada Llei li atribueix quan les atencions del poble així ho exigeixen per acordar la subhasta entre veïns dels aprofitaments comunals pròpiament dits i , d'aquesta manera, podrà ingressar la renda procedent d'aquells béns com assenyala l'Article 136 abans citat.

L'arrendatari de les herbes del Comú era qui proveïa de carn el Municipi, aquest disposava de l'Escorxador Municipal i de la Carnisseria i aprovava les normes que havien de regir la venda de carn.

Utilitzant l'article 85, paràgraf 1 de la Llei Municipal de 1877, els Ajuntaments poden acordar l'alienació dels seus terrenys com a assumptes de la seva exclusiva competència. L'Ajuntament de Belianes fa ús d'aquesta competència el disset de febrer de 1884. Es tracta d'un terreny sobrant de la via pública que existia al Carrer del Sitjà.

Pel que fa al personal de l'Ajuntament, tant el Secretari com l'Agutzil, el guarda municipal o el sereno, es troben molts cops sense poder cobrar el seu sou per la precària situació de la Hisenda Municipal. Les dificultats de la Corporació a l'hora de fer efectiu el sou als mestres i en general a tots els dependents municipals responien a la crònica morositat dels veïns a l'hora de satisfer les seves quotes malgrat els repetits anuncis publicats per l'Alcaldia per tal de cobrar les quotes trimestrals i satisfer d'aquesta manera el que li corresponia a Belianes de quota provincial.

La fórmula del Repartiment veïnal es va anar imposant a mesura els arrendaments de propis i els arbitris deixen de produir prou per a satisfer les càrregues fiscals i cobrir les necessitats del Municipi. Les Instruccions de la Diputació remarquen la necessitat de complir amb puntualitat el deure de formar els Repartiments de la Contribució: "/.../ insiste, por tanto, esta Corporación en excitar el celo de los Ayuntamientos para que en las épocas correspondientes se hagan efectivos los Cupos trimestrales sin los requerimientos, conminaciones y apremios antes mencionados." (BOP : 07-07-1899-Repartimiento Provincial: Circular número 1.412).

A l'Acta del 27 de febrer de 1887, l'Alcalde Sr. Josep Malet i Juní assenyala que són diversos els contribuents que han deixat de satisfer les seves quotes de trimestres anteriors la qual cosa ha ocasionat ja una amonestació a l'Ajuntament. Tres anys més tard, el quatre de maig de 1890, la Corporació Municipal de Belianes accepta les normes establertes per la Comissió Provincial en la Circular del 29 d'abril del mateix any. Els Ajuntaments que estiguin en descobert per deutes amb la Diputació, per Contingents d'anys anteriors, podran satisfer-los a llarg termini per vuitenes parts. En el cas de Belianes aquest deute és d'onze mil quaranta-una pessetes. Aquesta solució ve donada després que l'Alcalde de Belianes, Gaietà Puig i Boladeres, davant el representant del Governador Civil de la província que presidia el Ple del dia set de març de 1890, lamentés les mesures que contra la Corporació de Belianes s'havien adoptat, considerés trencada l'harmonia i l'avinença que entenia havia d'existir sempre entre la representació del Govern i la del Municipi i presentés, com a conseqüència, la seva dimissió i la de tots els Regidors de Belianes,

Les Corporacions Municipals de Belianes de 1870 a 1891

1.3 Les Corporacions Municipals de Belianes de 1870 a 1891

La primera Corporació d'aquest període consta com a constituïda a l'Acta del 7 de març de 1872. El Sr. Josep Puig i Tristany no volia prendre posssessió "/.../ por no permitirlo su Señor padre, por lo cual resultaria no poder desempeñar el cargo /.../" (Document 14, Acta 07-03-1872). De fet fins al primer de març de 1877 no es constituirà cap altra Corporació perquè en aquest espai de temps es produeix la Tercera Guerra Carlina. Altres dos Regidors tampoc van voler prendre possessió perquè no la prenia el citat Puig i Tristany. Malgrat la seva oposició, el Sr. Alcalde va manar al Secretari, Sr. Josep Sales, que continués amb la lectura dels Articles 47 i 48 de la nova Llei Municipal de 20 d'agost de 1870 que començava a regir aquell mateix any.

Acabada la Guerra Civil es constitueix la Corporació el primer de març de 1877. Els Regidors sortints eren els Senyors: Jaume Català, Francesc Tristany, Josep Escribà, Jaume Culleré, Antoni Massot, Jaume Queralt, Jaume Reixachs, Josep Trullols i Francesc Culleré. Aquests Regidors havien mantingut la feina de la Corporació durant els anys de guerra. El resultat de la votació dels nous càrrecs fou el següent: Sr. Jaume Serret i Vidal, Alcalde per set vots; Sr. Josep Fabregat i Nogués, Tinent per vuit vots; Sr Jaume Tristany i Serret, Regidor primer i Comptador per sis vots.

El dia primer de juliol de 1879 prenien possessió els Senyors: Francesc Tristany i Serret, Alcalde; Jaume Culleré i Pau, Tinent d'Alcalde i Martí Duch i Canela, Procurador Síndic. S'aplicava d'aquesta manera per primer cop la Llei Municipal de 2 d'octubre de 1877, que en el seu Article 53 establia el procediment per a l'elecció d'Alcalde.

Els Pressupostos de 1879 a 1883 van ser revisats per la Corporació que es va constituir el dia primer de juliol de 1883. El resultat d'aquest examen, segons acredita l'Alcalde Josep Calafell, fou el següent:

Període 1879-80: manca l'autorització de diferents lliuraments per Capítols de despeses per un total de 947,16 pesetes; període 1880-81: falta ingressar 924,87 pesetes del Recàrrec de Consums i 1.393,25 pesetes del Recàrrec Territorial. Tampoc es justifiquen lliuraments per un total de 594,58 pesetes. Període 1881-82: falta ingressar 883,48 pessetes del Recàrrec Territorial i manca autorització de lliuraments per un valor total de 784,93 pessetes; període 1882-83: falta ingressar a Dipositaria una existència de 613,44 pessetes. L'Alcalde Josep Calafell assenyala també que manquen en aquests Pressupostos els ingressos pels arrendaments de la carnisseria (2.687,50 pessetes) i els forns de pa (571,50 pessetes).

Josep Calafell fou elegit també per al següent bieni 1885-87: "/.../ resultando mayor número de votos á favor de D. José Calafell Serret, pasando á ocupar la presidencia, recibiendo el bastón como insignia de su cargo. Ato seguido se procedió en igual forma al nombramiento de los Tenientes de Alcalde /.../ resultando elegido para Teniente Alcalde D. Jsoé Malet Juní /.../ seguidamente se procedió al nombramiento de Regidor Primero en la misma forma que el anterior /.../ resultando elegido D. Jaime Canela Bosch /.../ acto seguido se continuó el nombramiento del Regidor Síndico, resultando elegido por unanimidad para dicho cargo D. Francisco Amorós y Mata y para suplente D. José Amorós Torrent " (Acta 01-07-1885)

El dia primer de juliol de 1887 fou elegit Alcalde el Sr. Gaietà Puig i Boladeres (Document 120: /.../ Hecha la votación fue proclamado Alcalde Presidente D. Cayetano Puig, como agraciado por mayoría absoluta de votos y passó á ocupar la Presidencia recibiendo el bastón de mando como insignia de su cargo /.../ fue proclamado Teniente Alcalde D. José Massot, habiendo obtenido mayoría de votos /.../ siendo votados en el orden siguiente los Concejales: D. Ramón Saüch y Cabrol, Regidor Primero; D. José Capdevila Bosch, segundo; D. José Malet Juní, tercero; D. Senén Florenza Cots, cuarto; D. Francisco Fontova Cabrol, quinto y D. Ramón Sans Lloreto, Regidor Sexto. Acto seguido se pasó a la elección del Regidor Síndico siendo elegido por mayoría absoluta de votos D. José Carbonell Prous /.../ )

El Sr. Gaietà Puig i Boladeres va exercir les seves funcions fins al primer de juliol de 1891 dia de les primeres eleccions per sufragi universal masculí en que fou elegit Alcalde el Sr. Antoni Bellart i Tristany.

La tria del període històric: la Restauració

1.2 La tria del període històric: la Restauració

Les normes reguladores de les Competències Locals es van anar formant des de la Constitució de 1812 fins a la del 1870. L'objectiu era centralitzar i fer més eficient l'Administració però el resultat va ser i continua sent fonamentar jurídicament la diferència a l'hora d'acceptar o demanar determinades Competències.

Com ja hem dit, el liberalisme preveia la venda dels béns comunals -fet que amenaçava la supervivència dels petits propietaris rurals- i dels eclesiàstics. Carles VII (Carles Maria dels Dolors de Borbó) ocupà la direcció del Carlisme en el moment de la Revolució de Setembre de 1868 i bona part de la dreta catòlica fins aleshores unida a Isabel II s'integrà a aquest partit.

El Decret de 21 d'octubre de 1868 que declara obligatòries i en vigor les Lleis Municipal i Orgànica Provincial havia de servir de pauta a les Corporacions populars per tal de consolidar el règim liberal. L'Estat, la Província i el Municipi havien de ser les tres esferes concèntriques de dimensions diverses, dintre les quals es desenvolupés harmònicament la política del país.

En el mencionat Decret de 1868 l'Alcalde té la consideració de Delegat del Govern i, al mateix temps, d'Administrador del poble. Aquestes dues funcions li són confirmades a la Llei d'agost de 1870. Aquesta Llei va suposar una important reforma en el Règim Local espanyol.

La Tercera Guerra Carlina coincidí amb la crisi de la política espanyola produïda arran de l'entronització d'Amadeu I de Savoia i la proclamació de la I República. Segons Pere Anguera la misèria jugà un paper important en el reclutament d'homes dels sectors populars per a combatre a les files Carlistes. I, assenyala el mateix autor, en els moments previs a la conspiració, el 15 de febrer de 1869, Joan Prim escriu al Capità General de Catalunya que aquesta misèria serà la causa principal perquè augmentin les partides Carlistes.

Amb la proclamació a Sagunt d'Alfons XII com a Rei d'Espanya , el 29 de desembre de 1875, a iniciativa del general Martinez Campos, s'acabava la curta experiència republicana i s'iniciava la primera Restauració. Als seus principals responsables polítics Cánovas i Sagasta, no se'ls pot negar la voluntat de corregir errors i defectes de la política i de la societat espanyola. Ho prova l'adaptació de la Constitució de 1869 a la de 1876 , amb algunes modificacions.

La proclamació d'Alfons XII decidí el catòlics conservadors a desertar del Carlisme, fet que determinà en bona part la pèrdua de la guerra (febrer de 1876). Aquest mateix any fou fundat el portaveu del Carlisme català, el diari "El Correo Catalán" per Manuel Milà de la Roca i Lluís M. de Llauder i Dalmases. El Carlisme havia evolucionat durant la guerra: havia atenuat el seu confessionalisme i incrementat la dimensió autonomista del moviment.

El poder "toca" totes les dimensions dels grups humans (econòmica, social, política, juridica, etc.). De fet mai no tindrem a la nostra disposició tots els elements d'una estructura de poder local determinada. A Espanya la imatge de l'Estat nacional centralitzat ha amagat la gran importància que assumien les estructures de poder regional i local. El concepte de revolució liberal té en compte tot allò que canvia mentre que menysprea tot allò que roman però les relacions entre l'Estat i els poders locals i regionals eren de reciprocitat. Els propietaris liberals buscaven una rendibilitat econòmica en les transaccions tan de sòl agrícola com industrial; mentre que els propietaris carlins feien més concessions econòmiques però exigien més lleialtat i dependència política. El poder local duia a terme una utilització selectiva i adaptativa de les orientacions procedents del poder central, això explicaria, ja més endavant, la formació d'una elit de poder a escala estatal. Joaquim Capdevila i Capdevila assenyala a "Preservació de la propietat rural i conflictivitat local" com a factor de col·lisió les distintes mentalitats que interaccionen en el marc de la transformació capitalista de la societat rural a partir del segle XVIIIè. La venda dels béns Comunals amenaçava, com ja hem dit, el petits propietaris i afavoria els grans hisendats.

Els documents

1.1 Els documents

Els textos sobre la història de la legislació de règim local del segle XIX no són gaire coneguts però ho són menys encara els treballs de recerca sobre la documentació que els arxius municipals dels pobles petits contenen : llibres d'Actes, llibres de Batllia, expedients de constitució de l'Ajuntament, expedients de designació de la Junta Municipal...

Les Actes de l'Ajuntament de Belianes de 1870 a 1891 es conserven en bon estat però manquen a l'Arxiu Municipal les de 1872 a 1876 (Tercera Guerra Carlina) i les de 1879 a 1883 (revisió de comptes).

Segons Pere Anguera (El Carlisme a Catalunya: 1827- 1936) els carlins nomenaven Ajuntaments en el territori controlat de manera més o menys efectiva i el juny de 1874 crearen com a organisme superior una Diputació de Guerra amb àmplies facultats. El mateix autor assenyala que el Carlisme fou especialment viu a les zones rurals, on aconsegí l'enrolament de nombrosos joves i on comptava amb el suport de famílies de propietaris que donaven acolliment a les partides, mentre els seus fills, alguns amb estudis universitaris, s'hi enrolaven com a oficials.

La conservació d'aquests documents a l'Arxiu Municipal de Belianes m'ha permès interpretar la vida dels nostres besavis a la llum del que deia J.Vicens Vives: "...això ens dóna la pista per a comprendre molts dels aspectes de la vida política catalana antiga: la força de les Corporacions Locals, regides per una transferència de poders del Comú a certes persones de la col·lectivitat municipal..."(Notícia de Catalunya)

Arxiu històric de l'Ajuntament de Belianes: Volum I: de 1870 a 1891

Arxiu històric de l'Ajuntament de Belianes: Volum I: de 1870 a 1891:

1. Introducció:
La lectura de dos textos: "Historia de la Legislación de Régimen Local" i "Història del Carlisme: 1827-1936" dels autors Enrique Orduña i Pere Anguera m'ha ajudat, especialment, a l'hora de planejar l'elaboració d'aquest treball de recerca. En el primer dels llibres citats he trobat les bases per a entendre l'evolució de la legislació liberal al segle XIX i en el segon he après que la pèrdua del control dels béns de propis i comunals a causa de les lleis de desamortització va perjudicar greument els municipis rurals que estaven acostumats a cobrir les despeses i els tributs amb els ingressos de propis i/o arbitris i els arrendaments dels béns comunals.

Si tenim en compte que la primera Acta que es conserva a l’ Arxiu de Belianes és de 1819 , i la meva idea era d’arribar al 1900, havia de triar un període més curt i que fos paradigmàtic de l’obra legislativa de l’ Estat liberal i de la seva implantació concreta a Belianes que presentava en aquella època una agricultura de subsistència.

Com diu Nicolàs Sánchez Albornoz: "Característica essencial de l 'agricultura del tipus antic va ser la seva vulnerabilitat als atzars de la meteorologia a causa de la desmesurada gravitació del factor terra en el procés de producció /.../". El clima de Belianes, com el de la comarca, es caracteritza per unes precipitacions migrades, distribuïdes irregularment al llarg de l’any, i per un règim de temperatures molt rigorós.

Pascual Madoz Ibáñez en el seu Diccionario Geográfico assenyala que entre el 1840 i el 1850, a part de les activitats agrícoles, les activitats "industrials" a Belianes són: 10 molins d'oli (se suposa que uns més grans que altres en funció del propietari; un molí fariner, una fàbrica de calç i teules, una terrisseria; tres fàbriques d' aiguardent "una moderna i 2 d’antigues". La població existent a Belianes per aquella època era de 112 veïns i 672 ànimes (784 habitants).

Belianes com a totes les terres de les zones agrícoles i ramaderes de Catalunya, País Basc, Aragó i València es va situar en oposició a la teoria liberal que preconitzava la política centralitzadora i uniformadora dels Borbó i preveia la venda dels béns de propis i comunals i dels eclesiàstics –fet que amenaçava la supervivència dels petits usufructuaris –.

De 1870 a 1891 , el període que finalment he triat, es produeixen els fets següents: Cánovas i Sagasta són els polítics que marquen les línies de la Constitució de 1876; la Llei Municipal de 1877 considera l’ alcalde com a Delegat del Govern i administrador del poble; els partits de torn aprofiten el caciquisme com a sistema per mantenir-se en el poder; només un 5 per cent de la població pot votar segons el sistema de sufragi restringit als propietaris fins al 1891 que sota el mandat de Sagasta s’estableix el Sufragi universal masculí

Presentació

Presentació:

Els textos sobre la història de la legislació de règim local del segle XIX no són gaire coneguts però ho són menys encara els treballs de recerca sobre la documentació que els arxius municipals dels pobles petits contenen : llibres d ’Actes, llibres de Batllia, expedients de constitució de l’ Ajuntament, expedients de designació de la Junta Municipal...

Sortosament les Actes d'aquest període es conserven en bon estat i he pogut consultar també els plecs referents a la Contribució Territorial i a l’ Impost de Consums que a Belianes es feien per Repartiment entre uns 250 propietaris.

Les Corporacions Municipals de Belianes (1872-1891)

¡Alcalde (1872) : Josep Fontova i Matas

¡Alcalde (1877) : Jaume Serret i Vidal

¡Alcalde (1879) : Francesc Tristany i Serret

¡Alcalde (1883) : Josep Calafell i Serret

¡Alcalde (1885) : Josep Calafell i Serret

¡Alcalde (1887) : Gaietà Puig i Boladeres

¡Alcalde (1890) : Gaietà Puig i Boladeres

¡Alcalde (1891) : Antoni Bellart i Tristany

Acta 07-03-1872: Presa de possessió del nou Ajuntament

"En el pueblo de Belianes á siete de Marzo de mil ochocientos setenta y dos /.../ han de componer el bienio

entrante: D. José Fontova Matas, D. Jaime Fontova Minguell, Lorenzo Trullols Folguera,

Don Roque Escribá Golobardes, Don José Amorós Mata, Don Antonio Fontova Altisent, Don Jaime Queralt

Miquel, Don Francisco de Asís Tarragó y Don José Puig Tristany /.../.

Donn José Puig y Tristany no quería tomar la posesión por no permitirlo su Señor padre, por lo cual resultaría no

poder desempeñar el cargo, Don Jaime Queralt y Miquel y Don Francisco de Asís Tarragó han contestado que

no querían tomarla porque no la tomaba el citado Puig y Tristany /.../ El Señor Alcalde mandó al infrascrito

secretario que siguiese con la lectura, dándola á los Articulos 47 y 48 de la novísima Ley Municipal de 20 de

Agosto de 1870 que comienza á regir este año /.../".

L'Alcalde, Gaietà Puig i Segarra

El Secretari, Josep Sales

Seguidamente, constituido el nuevo Ayuntamiento bajo la Presidencia accidental de Don José Fontova Matas,

se procedió al nombramiento de Alcalde presidente en votación secreta presentando este escrutinio mayoría de

votos á favor de Don José Fontova Matas, recibiendo el bastón como insignia de su cargo /.../"

L'Alcalde, Josep Fontova i Matas

El Secretari, Josep Sales