Les Competències

2. Les Competències

Pel que fa a les Competències, l'Estat liberal fa recaure sobre els Ajuntaments atribucions administratives primordials: vies de comunicació, alienació de terrenys sobrants, obertura i alineació de carrers, proveïment d'aigües, escorxador municipal, vigilància i guarderia rural, nomenament i separació dels seus empleats, prestació personal, dependències i oficines, institucions d'instrucció i serveis sanitaris, formació dels Pressupostos i Repartiment entre tots els veïns de la quota del Municipi en el Repartiment provincial.

Però els Ajuntaments no reben unes contrapartides financeres suficients. Això genera, sobretot en els pobles de producció agrícola i ramadera, un dèficit crònic en les seves hisendes i la incapacitat de satisfer totes les exigències fiscals estatals. Per a fer front a les despeses municipals són insuficients els ingressos procedents de "propis" i arbitris i els procedents dels recàrrecs sobre els impostos estatals. Es demana als Ajuntaments el foment dels interessos materials dels pobles sense que l'Estat fonamenti econòmicament aquesta demanda. Així les coses, les negociacions entre centre i perifèria, entre autoritats superiors i autoritats locals, van ser sempre tenses. De fet encara ho són.

A les Actes de l'Ajuntament de Belianes dels anys posteriors a la proclamació de la Llei Municipal de 1877 hi trobem les aplicacions que els nostres predecessors van intentar realitzar, amb dificultats que tenen semblances a les actuals. Tampoc ells comptaven amb prou recursos per realitzar el que la Llei disposava. La Hisenda municipal es trobava en aquest estat perquè no tenia una Administració que l'ajudés a sortir de la seva angoixant situació; perquè havia anat consumint tots els seus recursos imposant-li obligacions cada cop més grans en l'ordre econòmic i administratiu. Els Ajuntaments havien de ser una Dependència Econòmica i Administrativa i no se'ls deixava temps per a ocupar-se ni per a pensar en els seus propis assumptes. Els Ajuntaments vivien sotmesos a una legislació administrativa que feia que es produís freqüentment el cas que un Ajuntament es trobés sota constrenyiment de l'Administració econòmica de la província per tal que ingressés el producte d'un impost i al mateix temps amb una Ordre de la Comissió Provincial perquè no els recaptés mentre ella no n'aprovés el procediment.

Com ja hem dit, a les Actes hi trobem molts exemples de la manca de recursos de la hisenda municipal: "En el pueblo de Belianes á quince de Julio de mil ochocientos ochenta y tres /.../ Seguidamente el Sr. Presidente manifestó la imperiosa necesidad en que se hallaba la Corporación que tenía la honra de presidir de proponer un medio legal que proporcionase á este municipio algún fondo para atender á los excesivos gastos que pesan hoy sobre todos sus administrados y consiguientemente sobre la Corporación Municipal: que al efecto él creía el caso proceder al arriendo de las yerbas del terreno común de vecinos, concretándose exclusivamente al terreno llamado Río Corb, en la parte que corresponde ó interesa á este municipio /.../" (Del Llibre d'Actes de l'Ajuntament de Belianes, número 120). El mitjà legal utilitzat per tal d'aconseguir aquests ingressos es refereix a l'Article 136, paràgraf 1 de la Llei de 1877: "Els ingressos seran: Rendes i productes procedents de béns, drets o capitals que, per qualsevol concepte, pertanyin al Municipi /.../". Així l'Ajuntament fa ús de la Competència que l'Article 75 de la citada Llei li atribueix quan les atencions del poble així ho exigeixen per acordar la subhasta entre veïns dels aprofitaments comunals pròpiament dits i , d'aquesta manera, podrà ingressar la renda procedent d'aquells béns com assenyala l'Article 136 abans citat.

L'arrendatari de les herbes del Comú era qui proveïa de carn el Municipi, aquest disposava de l'Escorxador Municipal i de la Carnisseria i aprovava les normes que havien de regir la venda de carn.

Utilitzant l'article 85, paràgraf 1 de la Llei Municipal de 1877, els Ajuntaments poden acordar l'alienació dels seus terrenys com a assumptes de la seva exclusiva competència. L'Ajuntament de Belianes fa ús d'aquesta competència el disset de febrer de 1884. Es tracta d'un terreny sobrant de la via pública que existia al Carrer del Sitjà.

Pel que fa al personal de l'Ajuntament, tant el Secretari com l'Agutzil, el guarda municipal o el sereno, es troben molts cops sense poder cobrar el seu sou per la precària situació de la Hisenda Municipal. Les dificultats de la Corporació a l'hora de fer efectiu el sou als mestres i en general a tots els dependents municipals responien a la crònica morositat dels veïns a l'hora de satisfer les seves quotes malgrat els repetits anuncis publicats per l'Alcaldia per tal de cobrar les quotes trimestrals i satisfer d'aquesta manera el que li corresponia a Belianes de quota provincial.

La fórmula del Repartiment veïnal es va anar imposant a mesura els arrendaments de propis i els arbitris deixen de produir prou per a satisfer les càrregues fiscals i cobrir les necessitats del Municipi. Les Instruccions de la Diputació remarquen la necessitat de complir amb puntualitat el deure de formar els Repartiments de la Contribució: "/.../ insiste, por tanto, esta Corporación en excitar el celo de los Ayuntamientos para que en las épocas correspondientes se hagan efectivos los Cupos trimestrales sin los requerimientos, conminaciones y apremios antes mencionados." (BOP : 07-07-1899-Repartimiento Provincial: Circular número 1.412).

A l'Acta del 27 de febrer de 1887, l'Alcalde Sr. Josep Malet i Juní assenyala que són diversos els contribuents que han deixat de satisfer les seves quotes de trimestres anteriors la qual cosa ha ocasionat ja una amonestació a l'Ajuntament. Tres anys més tard, el quatre de maig de 1890, la Corporació Municipal de Belianes accepta les normes establertes per la Comissió Provincial en la Circular del 29 d'abril del mateix any. Els Ajuntaments que estiguin en descobert per deutes amb la Diputació, per Contingents d'anys anteriors, podran satisfer-los a llarg termini per vuitenes parts. En el cas de Belianes aquest deute és d'onze mil quaranta-una pessetes. Aquesta solució ve donada després que l'Alcalde de Belianes, Gaietà Puig i Boladeres, davant el representant del Governador Civil de la província que presidia el Ple del dia set de març de 1890, lamentés les mesures que contra la Corporació de Belianes s'havien adoptat, considerés trencada l'harmonia i l'avinença que entenia havia d'existir sempre entre la representació del Govern i la del Municipi i presentés, com a conseqüència, la seva dimissió i la de tots els Regidors de Belianes,