dissabte, 11 de juny del 2011

Arxiu històric de l'Ajuntament de Belianes: Volum I: de 1870 a 1891



1. Introducció:
La lectura de dos textos: "Historia de la Legislación de Régimen Local" i "Història del Carlisme: 1827-1936" dels autors Enrique Orduña i Pere Anguera m'ha ajudat, especialment, a l'hora de planejar l'elaboració d'aquest treball de recerca. En el primer dels llibres citats he trobat les bases per a entendre l'evolució de la legislació liberal al segle XIX i en el segon he après que la pèrdua del control dels béns de propis i comunals a causa de les lleis de desamortització va perjudicar greument els municipis rurals que estaven acostumats a cobrir les despeses i els tributs amb els ingressos de propis i/o arbitris i els arrendaments dels béns comunals.

Si tenim en compte que la primera Acta que es conserva a l’ Arxiu de Belianes és de 1819 , i la meva idea era d’arribar al 1900, havia de triar un període més curt i que fos paradigmàtic de l’obra legislativa de l’ Estat liberal i de la seva implantació concreta a Belianes que presentava en aquella època una agricultura de subsistència.

Com diu Nicolàs Sánchez Albornoz: "Característica essencial de l 'agricultura del tipus antic va ser la seva vulnerabilitat als atzars de la meteorologia a causa de la desmesurada gravitació del factor terra en el procés de producció /.../". El clima de Belianes, com el de la comarca, es caracteritza per unes precipitacions migrades, distribuïdes irregularment al llarg de l’any, i per un règim de temperatures molt rigorós.


Pascual Madoz Ibáñez en el seu Diccionario Geográfico assenyala que entre el 1840 i el 1850, a part de les activitats agrícoles, les activitats "industrials" a Belianes són: 10 molins d'oli (se suposa que uns més grans que altres en funció del propietari; un molí fariner, una fàbrica de calç i teules, una terrisseria; tres fàbriques d' aiguardent "una moderna i 2 d’antigues". La població existent a Belianes per aquella època era de 112 veïns i 672 ànimes (784 habitants).

Belianes com a totes les terres de les zones agrícoles i ramaderes de Catalunya, País Basc, Aragó i València es va situar en oposició a la teoria liberal que preconitzava la política centralitzadora i uniformadora dels Borbó i preveia la venda dels béns de propis i comunals i dels eclesiàstics –fet que amenaçava la supervivència dels petits usufructuaris –.

De 1870 a 1891 , el període que finalment he triat, es produeixen els fets següents: Cánovas i Sagasta són els polítics que marquen les línies de la Constitució de 1876; la Llei Municipal de 1877 considera l’ alcalde com a Delegat del Govern i administrador del poble; els partits de torn aprofiten el caciquisme com a sistema per mantenir-se en el poder; només un 5 per cent de la població pot votar segons el sistema de sufragi restringit als propietaris fins al 1891 que sota el mandat de Sagasta s’estableix el Sufragi universal masculí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada