La tria del període històric: la Restauració

1.2 La tria del període històric: la Restauració

Les normes reguladores de les Competències Locals es van anar formant des de la Constitució de 1812 fins a la del 1870. L'objectiu era centralitzar i fer més eficient l'Administració però el resultat va ser i continua sent fonamentar jurídicament la diferència a l'hora d'acceptar o demanar determinades Competències.

Com ja hem dit, el liberalisme preveia la venda dels béns comunals -fet que amenaçava la supervivència dels petits propietaris rurals- i dels eclesiàstics. Carles VII (Carles Maria dels Dolors de Borbó) ocupà la direcció del Carlisme en el moment de la Revolució de Setembre de 1868 i bona part de la dreta catòlica fins aleshores unida a Isabel II s'integrà a aquest partit.

El Decret de 21 d'octubre de 1868 que declara obligatòries i en vigor les Lleis Municipal i Orgànica Provincial havia de servir de pauta a les Corporacions populars per tal de consolidar el règim liberal. L'Estat, la Província i el Municipi havien de ser les tres esferes concèntriques de dimensions diverses, dintre les quals es desenvolupés harmònicament la política del país.

En el mencionat Decret de 1868 l'Alcalde té la consideració de Delegat del Govern i, al mateix temps, d'Administrador del poble. Aquestes dues funcions li són confirmades a la Llei d'agost de 1870. Aquesta Llei va suposar una important reforma en el Règim Local espanyol.

La Tercera Guerra Carlina coincidí amb la crisi de la política espanyola produïda arran de l'entronització d'Amadeu I de Savoia i la proclamació de la I República. Segons Pere Anguera la misèria jugà un paper important en el reclutament d'homes dels sectors populars per a combatre a les files Carlistes. I, assenyala el mateix autor, en els moments previs a la conspiració, el 15 de febrer de 1869, Joan Prim escriu al Capità General de Catalunya que aquesta misèria serà la causa principal perquè augmentin les partides Carlistes.

Amb la proclamació a Sagunt d'Alfons XII com a Rei d'Espanya , el 29 de desembre de 1875, a iniciativa del general Martinez Campos, s'acabava la curta experiència republicana i s'iniciava la primera Restauració. Als seus principals responsables polítics Cánovas i Sagasta, no se'ls pot negar la voluntat de corregir errors i defectes de la política i de la societat espanyola. Ho prova l'adaptació de la Constitució de 1869 a la de 1876 , amb algunes modificacions.

La proclamació d'Alfons XII decidí el catòlics conservadors a desertar del Carlisme, fet que determinà en bona part la pèrdua de la guerra (febrer de 1876). Aquest mateix any fou fundat el portaveu del Carlisme català, el diari "El Correo Catalán" per Manuel Milà de la Roca i Lluís M. de Llauder i Dalmases. El Carlisme havia evolucionat durant la guerra: havia atenuat el seu confessionalisme i incrementat la dimensió autonomista del moviment.

El poder "toca" totes les dimensions dels grups humans (econòmica, social, política, juridica, etc.). De fet mai no tindrem a la nostra disposició tots els elements d'una estructura de poder local determinada. A Espanya la imatge de l'Estat nacional centralitzat ha amagat la gran importància que assumien les estructures de poder regional i local. El concepte de revolució liberal té en compte tot allò que canvia mentre que menysprea tot allò que roman però les relacions entre l'Estat i els poders locals i regionals eren de reciprocitat. Els propietaris liberals buscaven una rendibilitat econòmica en les transaccions tan de sòl agrícola com industrial; mentre que els propietaris carlins feien més concessions econòmiques però exigien més lleialtat i dependència política. El poder local duia a terme una utilització selectiva i adaptativa de les orientacions procedents del poder central, això explicaria, ja més endavant, la formació d'una elit de poder a escala estatal. Joaquim Capdevila i Capdevila assenyala a "Preservació de la propietat rural i conflictivitat local" com a factor de col·lisió les distintes mentalitats que interaccionen en el marc de la transformació capitalista de la societat rural a partir del segle XVIIIè. La venda dels béns Comunals amenaçava, com ja hem dit, el petits propietaris i afavoria els grans hisendats.