El finançament

3. El finançament

L'Ajuntament de Belianes de finals del segle XIX exerceix les seves competències en vies de comunicació, obertura i alineació de carrers, proveïment d'aigües, escorxador municipal, vigilància i guarderia rural, nomenament i separació dels seus empleats, prestació personal, alienació de parcel·les sobrants, material de les dependències i oficines, institucions d'instrucció i serveis sanitaris, fa el Repartiment entre tots el veïns de la Quota que li pertoca en el Repartiment Provincial i forma els Pressupostos.

Com ja hem dit la Diputació fixa les Quotes que cada municipi ha de pagar per l'Impost de Consums i Riquesa Territorial. Mentre els recàrrecs sobre la Quota del Tresor van anar augmentant des del període 1876-1877 (2.736,74 pessetes) al de 1883-1884 (5.338,42 pessetes), els arrendaments de propis i arbitris deixen de produir prou per a satisfer les càrregues fiscals. S'arrendaven les pastures del terme, l'aigua de la cisterna de Casa la Vila, totes les mesures de l'Ajuntament (oli, vi i cereals), els forns de pa i la carnisseria. El producte de tots aquests arrendaments va anar disminuint de 3.408,89 pessetes l'any econòmic 1876-1877 a 2.635,31 pessetes l'any econòmic 1883-1884.

Gairebé la meitat dels més dels 160 documents triats de les Actes de 1870 a 1891 fan referència a problemes de finançament. Com ja hem dit, l'Estat liberal fa recaure sobre els Ajuntaments atribucions administratives primordials però aquests no reben unes contrapartides financeres suficients. Això genera un dèficit crònic en les hisendes locals i la incapacitat de satisfer totes les exigències fiscals estatals. A més els Ajuntaments havien de ser dependències econòmiques i administratives i no se'ls deixava temps per a ocupar-se ni per a pensar en els seus propis assumptes. Els Ajuntaments vivien sotmesos a una legislació administrativa que feia que es produís freqüentment el cas que un ajuntament es trobés sota constrenyiment de l'Administració Econòmica de la Província per tal que ingressés el producte d'un impost i al mateix temps amb una ordre de la Comissió provincial perquè no el recaptés mentre ella no aprovés el Repartiment.

El fet que els pobles gaudien de la facultat d'escollir el mitjà més convenient per a satisfer les quantitats assignades per Contribució Territorial, Industrial i de Consums permetia que els Ajuntaments poguessin establir les quotes en proporció a la situació de cada veí. En la pràtica l'aplicació dels diferents models de Contribució topava amb la problemàtica de sempre, la morositat:"En el pueblo de Belianes á veinte y seis de Diciembre de mil ochocientos ochenta y seis /.../ manifestó el Sr. Alcalde Presidente que, á pesar de los repetidos anuncios que se habían publicado por esta Alcaldía para lograr el cobro del Impuesto de Consumos, eran muchos los vecinos que se hallaban en descubierto de sus respectivas cuotas sucediendo otro tanto con la Cédulas Personales correspondientes al corriente año econòmico /.../ se proceda contra los morosos en la forma que determina la Instrucción de Apremios vigente /.../" (Del Llibre d'Actes de l'Ajuntament de Belianes, número 120).